divendres, 17 de novembre de 2017

BENVINGUDA!

La natura és molt soferta  i no es queixa mai, però ens ho dona tot: aire, fruits, fusta,... Si els humans la destruïm, estem destruint el nostre tresor.
Manolo Arrufat,
octubre de 2017
EL REPTE DE LA SETMANA

Té o café
Alberto, Berta y Carlos comen juntos cada día.
Al finalizar la comida cada uno de ellos pide beber té o café.
Si Alberto pide café, entonces Berta pide lo mismo que Carlos.
Si Berta pide café, entonces Alberto pide la bebida que no pide Carlos.
Si Carlos pide té, entonces Alberto pide la misma bebida que Berta.
¿Quién de ellos pide siempre la misma bebida después de comer?.
Font: http://juegosdelogica.net/logica/teocafe.php

Envia'ns un comentari.

Porositat i permeabilitat del sòl

Una recerca d'Aleix Torrés Salvadó

A la classe de Sisè A ens plantegem unes preguntes:

1.     Quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl?

2.     Quina manera hi pot haver per a comparar la permeabilitat i la porositat de les mostres de sòl?


Jo crec que no es fàcil investigar,  així que em plantejo fer-ho a partir de tres punts:

-          Hipòtesis,  
-          Recerca,  
-          Conclusió.

Hipòtesis:

Quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl?

Primer de tot ens hauríem de fer una idea del percentatge d’aigua que pot tenir una mostra sòl. Evidentment l’aigua ve de baix terra i jo crec que quan pensem en el sòl automàticament també ho relacionem amb la terra, això seria una hipòtesi a provar.

Tot i això, hem de tenir en compte que el clima té molt a veure amb la quantitat d’aigua present al sòl, per exemple, si fa molt de sol això pot afectar molt. Parlant del clima, m’agradaria dir que una cosa es la humitat i l’altra el tant per cent d’aigua, cosa que pot confondre a l’hora d’investigar.


 Recerca:

1.      Quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl?
El primer que faig es entrar a Internet. Entro al navegador i teclejo la paraula ‘sòl’.                        A la pàgina de la “Viquipèdia” llegeixo el que allí qualifiquen com a portada. Llavors ja em faig una idea del que és el sòl.

El sòl o terreny és el material natural disgregable fàcilment sota l'acció de petits esforços que resulta de la meteorització (física o química) de les roques. Està format per partícules sòlides (que poden ser també orgàniques), aigua (lliure, adsorbida o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l'aigua). Consta de capes (horitzons del sòl) de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen dels materials d'on prové per les seves característiques geomofològiques, físiques, químiques i mineralògiques. El terreny tenen determinades propietats, mineralscomposicióorigenfàcies, etc. Així, hi ha terrenys argilosos, terrenys rocosos, terrenys volcànics, terrenys al·luvials, etc. La frontera entre sòl i roca és difusa. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un sistema complex, d'estructura estratificada i composició específica. La fracció orgànica d'un sòl és l'humus i es troba en les capes més superficials.
Les partícules que componen els sòls han estat alterades per processos químics i mecànics que inclouen la meteorització i l'erosió El sòl difereix de la seva roca mare per les interaccions entre la litosfera, la hidrosfera, l'atmosfera terrestre, amb la biosfera. És una mescla entre constituents de matèria mineral i matèria orgànica que es troben en els estats sòlids, gasosos i aquosos..
La ciència del sòl estudia els sòls aquesta inclou les especialitzacions anomenades edafologia i pedologia, mentre que la que estudia les seves propietats mecàniques és la mecànica del sòl.
Font: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure

Una vegada ja llegit això decideixo capficar-me al la primera pregunta (quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl). Investigo per diferents pàgines i finalment al navegador d’Internet teclejo les paraules “percentatge d’aigua d’una mostra de sòl” i vaig a la primera pàgina que em surt, que, una altra vegada, és la de la Viquipèdia.

De títol posa ‘Contingut d’Aigua’. Seguidament decideixo mirar a l’índex de la pàgina i veig que hi ha un apartat anomenat “mesurament” en el qual t’explica diferents mètodes per a mesurar i saber el percentatge d’aigua en una mostra de sòl.

Mètodes directes:
El contingut d’aigua pot mesurar-se directament utilitzant un volum conegut de material i un forn d’assecat, tot pesant la mostra abans i després de l’assecament en el forn,
Mètodes de laboratori:
Altres mètodes que determinen el contingut d'aigua inclouen les anàlisis                                               volumètriques.

Mètodes geofísics:

Permeten calcular amb sensors el contingut d'aigua del sòl in situ, és a dir, al camp. Els sensors geofísics s'utilitzen sovint per controlar la humitat del sòl de forma contínua en aplicacions agrícoles i científiques.    

Mètodes de percepció remota per satèl·lit:

Es fan servir satèl·lits d'observació remota per microones per estimar la humitat del sòl basant-se en el gran contrast entre les propietats dielèctriques del sòl humit i sec.

Font: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure

Seguidament, vaig comprovar que amb aquesta informació ja en tenia prou per a resoldre la primera pregunta per tant  vaig mirar d’entendre bé aquesta informació i ja vaig passar a la següent pregunta.


2.      Quina manera hi pot haver per a comparar la permeabilitat i la porositat de les mostres de sòl?
Evidentment, com que per a resoldre la primera pregunta la Viquipèdia m’ha sigut útil he decidit començar teclejant una altra vegada la paraula sòl al navegador. Com l’altra vegada la primera pàgina que m’ha sortit ha sigut la Viquipèdia.

Entro a la pàgina i em torno a llegir l’índex, però tot i això no vaig puc trobar informació relacionada amb la pregunta.

Segueixo fent recerca fins que finalment  decideixo teclejar al navegador les paraules “permeabilitat i porositat sòl”. Decideixo anar a la primera pàgina. Primer de tot llegeixo una petita introducció que te la pàgina, és la següent:

La porositat total Pt és el volum ocupat per aire, o altres components gasosos, i aigua dins del sòl. Es pot parlar també de la Porositat eficaç Pe, part de la porositat que permet circular l’aigua (gravífica). La porositat d’un horitzó és una característica essencial per inferir propietats com ara la reserva d’aigua, la circulació de fluids, les possibilitats d’arrelament, etc. La Permeabilitat Pr és la capacitat que té un material per a deixar o no passar l’aigua a través dels seus porus. Material permeable, es tracta de un material que deixa passar l’aigua a través d’ell.

Seguidament segueixo llegint la pàgina fins que finalment trobo un apartat anomenat “procediment de la porositat”. En aquest apartat explica una manera original de saber la porositat d’una mostra de sòl. Es el següent:


1.      Omplim una proveta graduada (de 500 ml) amb una mostra del sòl que volem estudiar, fins a la meitat, 250 ml.
2.       Amb una altra proveta de 100 ml anem afegint aigua poc a poc, fins que arribi exactament a la superfície de la mostra de sòl.
3.       Per a calcular la porositat divideix el volum d’aigua utilitzada pel volum total del material i multiplica-ho per cent. Obtindràs la porositat en percentatge.
4.       Repeteix el procediment per a cada sòl que vulguis analitzar.

Seguidament segueixo llegint i veig que baix hi ha una taula en la cual es poden apuntar els resultats.


Llavors encara continuo llegint i veig que hi ha un apartat anomenat “Procediment permeabilitat”. En aquest apartat explica una manera original de saber la permeabilitat d’una mostra de sòl. És el següent:


· Dessequem les mostres de sòl a l’estufa.
·  Preparem vasos de precipitats i embuts, tants com sòls volem analitzar.
·  En cada embut hi posarem un con de paper de filtre.
·  Omplim cada embut amb un volum determinat de sòl, tots el mateix.
·  Pressionem bé el contingut dels embuts.
·  Tirem a cada embut 200 ml d’aigua.
·  Cronometrem el temps que triga a caure la primera gota.
·  Mesurem la quantitat d’aigua que s’ha filtrat.
· Recollim les dades en una taula.


Seguidament segueixo llegint i veig que baix hi ha una taula amb la cual puc apuntar els resultats de la permeabilitat. 

Ja amb les dos taules completades ja puc comparar els resultats


Conclusió:

Com a conclusió de la meva recerca us puc dir que per a saber el percentatge d’aigua que pot tenir una de sòl podem utilitzar diferents mètodes directes, mètodes de laboratori, mètodes geofísics  y mètodes de percepció remota per satèl·lit.

Abans d’acabar us dic que aquelles paraules que estan en negreta crec jo que us poden interessar! Per a acabar us deixo la pàgina que he utilitzat per a saber una manera de comparar la permeabilitat i la porositat de les mostres de sòl.

divendres, 10 de novembre de 2017

'Umbrella designs'

Would you make a 'metal window'? 
- NOOOO!
What property is needed?
- TRANSPARENCY
What would be a good material?
- GLASS

Ok! Now, design an umbrella. What properties are needed? What would be a good material? Label materials and their properties.
Draw you design, make it and prove it! 


dimarts, 7 de novembre de 2017

Visita de treball a l'exposició sobre 'la Col·lectivitat General d'Amposta' al museu de les terres de l'Ebre



La família de fotògrafs Pérez de las Rozas disposa d'un fons format per unes 800.000 imatges de la vida al nostre país durant el segle XX. Dintre el fons, els investigadors van localitzar una sèrie dedicada a les col·lectivitats catalanes creades durant la passada guerra civil i, entre elles, la col·lectivitat general d’Amposta creada de manera conjunta pels sindicats UGT i CNT-FAI. Les fotografies ampostines van ser realitzades el 22 de setembre de 1937, durant la campanya de la sega de l’arròs. A més, al fons fotogràfic familiar es va localitzar una altra fotografia corresponent a les festes majors de 1935, en la que apareixen un nombrós grups de ciutadans al davant de la pilastra dreta d’un punt il·luminat per una munió de bombetes.
L'alumnat de 6t ha realitzat una visita de treball a l'exposició. Per facilitar la feina, per grups s'ha treballat la informació en sis temes:
- Abans de la Guerra Civil.
- Esclat de la Guerra i naixement de la Col·lectivitat.
- La Col·lectivitat General d'Amposta a la premsa anarquista de l'època.
- La Col·lectivitat d'Amposta a través de les fotografies de la família Pérez de Rozas.
- La vida a la Barcelona durant la Guerra Civil a través de les fotografies fetes per la família Pérez de Rozas.
- La memòria que ens ha arribat de la Col·lectivitat General d'Amposta.

En acabar, qui ha volgut, ha deixat un comentari al llibre de visites de l'Exposició.


Les col·lectivitats catalanes, industrials i agrícoles, troben el seu origen en un decret de la Generalitat de 1936 pel qual es permet incautar béns de l’església. A Amposta, l’església és dessacralitzada, las imatges cremades i l’edifici convertit en magatzem de la col·lectivitat.
L’anarquisme català que estava prohibit durant els anys 20 del segle passat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, es legalitzar el 1931 amb la proclamació de la II República Espanyola.  Aquell mateix any, una setmana abans de l’inici de la sega, la CNT-FAI convoca juna vaga que causa pànic entre els propietaris, però que serveix , entre d’altres millores laborals, per establir una jornada laboral de 7 h i mitja.


A la nostra ciutat, el sindicat anarquista està composat per una massa de treballadors analfabets, liderats intel·lectualment per Joan Reverter Noia, lo Canareu. Reverter  s’havia exiliat a França durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i en tornar funda el setmanari El explotado, on reivindica el comunisme llibertari, la fi de l’explotació de l’home per l’home i l’eliminació del capitalisme. Cal tenir en compte que l’estructura de la terra al delta de l’Ebre, amb grans propietaris que contracten milers de jornalers per a la plantada i la sega, és força diferent de l’estructura agrària de la propietat a la resta de Catalunya, caracteritzada per les petites explotacions de caràcter familiar.
En esclatar la Guerra, centenars de voluntaris de la CNT i la UGT deixen Amposta per anar a lluitar al front d’Aragó. ERC, fins aleshores present a la política municipal ampostina, queda fora del  consell municipal i del control de la recent formada col·lectivitat. El mes de novembre del 1936, Joan Reverter és converteix de facto en alcalde. El mes de gener de 1937 el consell legisla sobre l’habitatge municipal, l’educació i la sanitat. D’aquesta manera, al llarg dels mesos, la Col·lectivitat s’estendrà a tots els mitjans de producció (hi destaca la granja) i els serveis. 


Durant la Guerra, arriben a Amposta més de 600 refugiats procedents de  Madrid, fins que en iniciar-se els bombardejos sobre la ciutat, les ampostines i ampostines comencen a marxar a viure al camp.
Durant el maig de 1937 es produeixen a Catalunya lluites internes entre les forces republicanes. Com a conseqüència, el juliol de 1937 hi ha un canvi municipal amb l’aparició de regidors (aleshores anomenats consellers) del  PSUC i, més tard, d’ERC. A partir d’aquell moment. La CNT va perdent pes en el control municipal i passa a tenir un paper secundari.


La col·lectivitat d’Amposta afecta un 10% de la població esdevenint així, juntament amb la del Prat de Llobregat, una de les més importants de Catalunya i un exemple a seguir per les de la resta de l’Estat. La col·lectivitat d’Amposta és anomenada diverses vegades a la premsa anarquista (Solidaritat Obrera, Campo, Umbral, Mujeres Libres...).

divendres, 3 de novembre de 2017

Cèl·lules com mai les havíem vist


 

Divendres ens va visitar Carina Peyó, mare d'Hèctor qui, coneixedora que a l'aula estàvem treballant 'què és la sang?', va tenir l'amabilitat de venir a l'Escola portant un microscopi òptic dotat d'una càmera que, en connectar-la a l'ordinador, permet visionar les preparacions a través d'un projector.

Gràcies a aquesta bona pensada, l'alumnat de 6t vam poder fer una primera ullada al món de les cèl·lules.


Amb l'observació de cèl·lules d'un tel de ceba, hem pogut diferenciar la membrana del nucli i anomenar 'citoplasma' l'espai que els separa. 

En observar cèl·lules de la sang, ens adonem de les diferències amb les cèl·lules vegetals. Les cèl·lules vegetals, de forma hexagonal, apareixen més grans i amb una membrana cel·lular més gruixuda. Els glòbuls rojos, en canvi, són arrodonits, molt més menuts i nombrosos. La seva petitesa fa que no haguem pogut identificar el nucli amb el nostre microscopi òptic.








dilluns, 30 d’octubre de 2017

Els grups sanguinis. El sistema Rh


A la Segona Guerra Mundial es van 
trobar problemes a l’hora de fer 
transfusions, perquè no  coneixen 
l’existència d’un nou antigen, el Rh,
que són les inicials del simi Macacus 
Rhesus. Hi ha dos tipus de Rh, el positiu
i el negatiu. 
 
Les persones Rh + només poden donar 
sang a les Rh+, però en poden rebre de 
les Rh-. Les persones  Rh- nomes poden 
rebre sang d’una altra persona Rh-.

Les dones embarassades que són del grup Rh- i la seva parella Rh+ han 

d’anar en compte si tenen un segon fill, ja que si el primer fill tenia sang 

del grup Rh+, la mare hauria creat antígens que anirien en contra un segon

fill també Rh+, generant una malaltia hemolítica, és a dir, de la sang. Per 

això és molt important que s’analitzi el grup sanguini.
Joan Benito, 6tA

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Participem a les XII Jornades de Lletres Ebrenques


Dissabte, 21 d'octubre, els xiquets i les xiquetes de 6è han participat a les XII Jornades de les Lletres Ebrenques amb la presentació de dos llibres: “Les aventures de la Capgrossa” (volum I i II) i “Un centenari de bigotis”.

Durant tot el passat cap de setmana s'han celebrat les XII Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta, organitzades per l’Ajuntament i la Biblioteca comarcal Sebastià Joan Arbó.

Els alumnes de 6è han participat en la presentació de dos llibres a l’Auditori de la Unió Filharmònica. “Les aventures de la Capgrossa”, un recull de contes elaborat per tots els xiquets i xiquetes de 6è i “Un centenari de bigotis” escrit per l’alumne Aleix Torres.

Des de l’escola Consol Ferré estem contents, orgullosos i emocionats per la notícia! Felicitats per l’esforç! Enhorabona escriptors i escriptores del Consol!
  

Programa de les Jornades:
http://www.amposta.cat/documents/programa-jornades-llebres-ebrenques-2017.pdf

Conferència sobre “El procés d’escriure” de Jesús Serrano (pare de l’escola i escriptor), el qual ens va aconsellar i inspirar en la realització dels contes de la Capgrossa:
http://consolferre2006.blogspot.com.es/2017/01/el-proces-descriptura-de-jesus-serrano.html




dijous, 19 d’octubre de 2017

Els fruits de tardor a la serra de Cardó, per Manolo Arrufat


Manolo Arrufat participa en grup de recerca, format per vuit persones, que es dedica a registrar la natura del nostre territori. Fins avui, aquest grup de recerca ha publicat vuit llibres.

El senyor Arrufat va aprendre sobre les plantes gràcies al seu pare, però sobretot, de manera auto-didàcta. De la botànica, li interessa en especial la manera en què les persones utilitzem les plantes com aliment, com a medecines, com a matèria primera per a fer vestits i estris, etc. La branca de la ciència que estudia l’aprofitament humà de les plantes s’anomena etnobotànica.

A la tardor, època en què vam fer la visita a la serra de Cardó, els arbustos amb fruit són els que criden més l’atenció de l’excursionista.

Els ARBUSTOS es diferencien dels ARBRES en què mentre que els últims només tenen un peu, els primers en tenen diversos:

ARBUSTOS
ARBRES
Arboç (arborcer). El fruit és comestible i se’n extrau licor i s’obtenen melmelades.
Boix. Fusta dura bona per fer culleres i motllos per a joieria.
Cirerer de pastor. El fruit és comestible i l’arbust melífer, és a dir, les flors són visitades per les abelles i en fan mel.
Matapoll. Compte, el seu fruit és verinós!
Cepell (bruc).
Grèvol. Protegit per la llei, tot i que el seu fruit és molt verinós.
Gessamí silvestre. Compte, el seu fruit és verinós!
Ginebre
Càdec. Dels seus fruit s’obté licor.
Lledoner. El fruit és comestible. La seva fusta s’usava per fer forques, gaiatos i altres objectes.
Figuera. La seva fusta és tova i fa mal cremar.



Els BOLETS són uns altres fruits de la tardor de la serra de Cardó. Els bolets s’alimenten de la matèria orgànica del bosc.

Els xampinyons de bosc són comestibles i tenen olor d’anís. No tenen volva al voltant del peu i les làmines de sota el barret són de color.

La farinosa i l’amanita són exemples de bolets tòxics. Es reconèixent per tenir volva al voltant del peu i làmines de color blanc.

La natura és molt soferta  i no es queixa mai, però ens ho dona tot: aire, fruits, fusta,... Si els humans la destruïm, estem destruint el nostre tresor.
Manolo Arrufat,
19 d’octubre de 2017


dimecres, 11 d’octubre de 2017

Cardó, la vall amagada


La sortida a Cardó és una de les que més m’agrada fer. Aquesta Serra és una gran desconeguda per a la majoria de persones d’Amposta, tot i que és ben a la vora. A més, la pujada al cim de la Creu de Santos, a 942 m d’altitud, es fa per la vessant més ombrívola de la serra, travessant el bosc d’alzines, un dels meus preferits que contrasta amb la nuesa de les roques que dominen el vessant sud de la Serra, al qual s’hi arriba a través del collet de la Creu de Santos. Des del cim es divisen les comarques del Baix Ebre, al Sud, i de la Ribera d’Ebre, al Nord. La primera, dominada per la vall que forma el riu Ebre que serpenteja fins arribar al Delta; i, la segona, posada a una cubeta natural absolutament plana, envoltada de serres.

Aquesta, era la primera vegada que ens acompanyaven guies de l’empresa Gubiana dels Ports. És notava que tots dos eren uns grans coneixedors de la Serra i en tot moment ens van fer conèixer la flora, els itineraris, els usos i tot allò relacionat amb aquest bonic espai natural. A més, durant tot el camí ens van ensenyar com havíem de comportar-nos en travessar el bosc, casa de moltes espècies animals que calia respectar. I la millor forma d’aconseguir-ho era amb el nostre silenci.

Sincerament, el tema del guardar silenci va ser molt decebedor. És una llàstima que al bosc ens comportem com si estéssem al pati de l’Escola. Ens cal aprendre molt encara sobre com saber estar quan estem a la natura. A la muntanya, nosaltres som els convidats i gaudir-ne, per a mi, va molt relacionat en tenir una actitud correcta que implica no destorbar la pau del bosc. Malauradament, no ho vam aconseguir i vam perdre, així, l’oportunitat de gaudir d’un dels atractius de la Cardó, la llibertat que aquella Vall pot donar als nostres esperits.

L’any 1627, l’escriptor tortosí Francisco Martorell parlava d’aquest regal de pau i tranquil·litat que ens proporciona la serra de Cardó, a la seva obra ‘Historia de la Antigua Hibera’:

   Sólo a ti, Cardó, vuelvo los ojos, para los cuales eres un cielo en la tierra, un paraíso de deleites en este destierro del mundo, y un puerto segurísimo de todas sus borrascas.

   Precien los príncipes sus Escoriales, Prados y Aranjueces que, para mí, no llegan al Yermo de Cardó. Estime la vana ostentación del mundo las fábricas, edificios, comercio y trato de las ciudades más famosas, que todo ello es yermo, soledad y destierro comprado en el desierto, soledad y yermo de Cardó. Que más deleita el grosero murmurar de las fuentes, el gorjear de las aves, la hierba ruda, el boscaje inculto, los greñudos cerros, los espesos valles, la bárbara arboleda, el prado crespo y vario con la hermosura de mil nativas flores, que todas las recreaciones de les príncipes del mundo.

Amb tot, la sortida va pagar la pena. Sé que algunes persones van dir sufocades que no tornarien mai a la muntanya. Estic segur que no ho deien de debò. Probablement, era el cansament el que feia dir aquelles coses, però una vegada a casa, mentre descarregava les fotos del nostre ‘ral·li fotogràfic’, vaig poder veure en les cares de les persones fotografiades la felicitat obtinguda en poder compartir amb les companyes i companys de classe un dia a un lloc tan especial com la serra de Cardó.
Emilio
Algunes persones van voler deixar constància del seu pas per la Creu de Santos al llibre de visites que la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) te al cim. 

divendres, 22 de setembre de 2017

Sortida a Cardó



Què sabem de la muntanya?

Metodologia: treball individual, primer, i en grups amb càrrecs rotatius, després.

  • Paraules relacionades amb la muntanya i classificació d'acord amb categories donades (natural -animal o inanimat-, artificial, activitats). 
- Cada muntanya té característiques pròpies

- Hi trobem elements naturals i artificials

- Hi podem fer activitats diverses, algunes econòmiques, d'altres de lleure.

- A la muntanya trobem sensacions diferents, però també obtenim matèries primeres

- La vegetació canvia segons els factors ambientals. Els humans també podem canviar la vegetació de la muntanya.  

  • Vocabulari: muntanya, vessant, cim, serra, serralada, sistema muntanyós. Identificació de paraules (noms, verbs i adjectius) que representen el que és Cardó.

  • Situació de la Serra sobre el mapa de Catalunya, com a part de la serralada Pre-Litoral.

  • Diversitat vegetal i animal en funció dels factors ambientals com ara  l'orientació al sol (lluminositat i humitat). 'La casa dels senglars'. Dinàmica d'educació ambiental per conèixer la necessitat de conservar espais d'interès natural, com la serra de Cardó-Boix, per tal de preservar la seua biodiversitat.

  • Itinerari a la Creu de Santos des de l'antic balneari de Cardó. A partir d'una dinàmica 'd'estenedor', ordenar les etapes de l'itinerari, interpretant un mapa topogràfic escala 1:5.000. Comprovar el resultat amb un text amb l'itinerari complert.