Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMPARTIM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMPARTIM. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 d’abril del 2018

Portem els projectes personals a Amposta Ràdio


ENTREVISTA ALS ALUMNES DEL CONSOL FERRÉ

Compartim els nostres projectes personals en parella

Pot haver res millor que compartir el nostre treball amb aquells que volen escoltar-lo? Durant dos sessions, casdascuna i cadascú de nosaltres escull quin és el projecte personal que vol conèixer i, a la vegada, explica el seu a aquesta persona. Una oportunitat per saber més de natros i dels altres.

divendres, 13 d’abril del 2018

Especial Projectes Personals. Nou número de la DIGIVISTA del CONSOL

Pincha aquí

46 Històries que hem compartit entre nosaltres, 48 accions que tenen com a finalitat un bé comú, 48 processos lliures, 46 maneres d’entendre el món i millorar-lo!!!

Projectes Personals que promouen ciutadans i ciutadanes actives implicades en el seu entorn més proper, experiències personals que ens ajuden a entendre que SOM ALLÒ QUE FEM!

divendres, 23 de març del 2018

Les llengües maternes al Consol Ferré


Dos mares, Ana Mayde Pino i Viviana Antepara, i l'alumna Fiona Arasa ens parlen d'Amèrica: de Cuba, d'Equador i de Colòmbia, respectivament.


Iliass El Ghachouaj i Naoufal Belarabi ens parlen d'Àfrica, el Marroc, l'àrab i el berber. 

dissabte, 3 de febrer del 2018

Digivista, número 5; invierno 2018

Ja puedes visitar un nuevo número de nuestra revista digital en lengua castellana, en esta ocasión dedicada exclusivamente a la sierra de Cardó que cuenta con un uno de los bosques mediterráneos más bien conservados de Catalunya.

Pincha aquí


Digivista, número 5; invierno 2018

dimarts, 19 de desembre del 2017

Somniem!

La nostra comunitat s'amplia i millora amb la participació de les famílies.



dimarts, 7 de novembre del 2017

Visita de treball a l'exposició sobre 'la Col·lectivitat General d'Amposta' al museu de les terres de l'Ebre



La família de fotògrafs Pérez de las Rozas disposa d'un fons format per unes 800.000 imatges de la vida al nostre país durant el segle XX. Dintre el fons, els investigadors van localitzar una sèrie dedicada a les col·lectivitats catalanes creades durant la passada guerra civil i, entre elles, la col·lectivitat general d’Amposta creada de manera conjunta pels sindicats UGT i CNT-FAI. Les fotografies ampostines van ser realitzades el 22 de setembre de 1937, durant la campanya de la sega de l’arròs. A més, al fons fotogràfic familiar es va localitzar una altra fotografia corresponent a les festes majors de 1935, en la que apareixen un nombrós grups de ciutadans al davant de la pilastra dreta d’un punt il·luminat per una munió de bombetes.
L'alumnat de 6t ha realitzat una visita de treball a l'exposició. Per facilitar la feina, per grups s'ha treballat la informació en sis temes:
- Abans de la Guerra Civil.
- Esclat de la Guerra i naixement de la Col·lectivitat.
- La Col·lectivitat General d'Amposta a la premsa anarquista de l'època.
- La Col·lectivitat d'Amposta a través de les fotografies de la família Pérez de Rozas.
- La vida a la Barcelona durant la Guerra Civil a través de les fotografies fetes per la família Pérez de Rozas.
- La memòria que ens ha arribat de la Col·lectivitat General d'Amposta.

En acabar, qui ha volgut, ha deixat un comentari al llibre de visites de l'Exposició.


Les col·lectivitats catalanes, industrials i agrícoles, troben el seu origen en un decret de la Generalitat de 1936 pel qual es permet incautar béns de l’església. A Amposta, l’església és dessacralitzada, las imatges cremades i l’edifici convertit en magatzem de la col·lectivitat.
L’anarquisme català que estava prohibit durant els anys 20 del segle passat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, es legalitzar el 1931 amb la proclamació de la II República Espanyola.  Aquell mateix any, una setmana abans de l’inici de la sega, la CNT-FAI convoca juna vaga que causa pànic entre els propietaris, però que serveix , entre d’altres millores laborals, per establir una jornada laboral de 7 h i mitja.


A la nostra ciutat, el sindicat anarquista està composat per una massa de treballadors analfabets, liderats intel·lectualment per Joan Reverter Noia, lo Canareu. Reverter  s’havia exiliat a França durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i en tornar funda el setmanari El explotado, on reivindica el comunisme llibertari, la fi de l’explotació de l’home per l’home i l’eliminació del capitalisme. Cal tenir en compte que l’estructura de la terra al delta de l’Ebre, amb grans propietaris que contracten milers de jornalers per a la plantada i la sega, és força diferent de l’estructura agrària de la propietat a la resta de Catalunya, caracteritzada per les petites explotacions de caràcter familiar.
En esclatar la Guerra, centenars de voluntaris de la CNT i la UGT deixen Amposta per anar a lluitar al front d’Aragó. ERC, fins aleshores present a la política municipal ampostina, queda fora del  consell municipal i del control de la recent formada col·lectivitat. El mes de novembre del 1936, Joan Reverter és converteix de facto en alcalde. El mes de gener de 1937 el consell legisla sobre l’habitatge municipal, l’educació i la sanitat. D’aquesta manera, al llarg dels mesos, la Col·lectivitat s’estendrà a tots els mitjans de producció (hi destaca la granja) i els serveis. 


Durant la Guerra, arriben a Amposta més de 600 refugiats procedents de  Madrid, fins que en iniciar-se els bombardejos sobre la ciutat, les ampostines i ampostines comencen a marxar a viure al camp.
Durant el maig de 1937 es produeixen a Catalunya lluites internes entre les forces republicanes. Com a conseqüència, el juliol de 1937 hi ha un canvi municipal amb l’aparició de regidors (aleshores anomenats consellers) del  PSUC i, més tard, d’ERC. A partir d’aquell moment. La CNT va perdent pes en el control municipal i passa a tenir un paper secundari.


La col·lectivitat d’Amposta afecta un 10% de la població esdevenint així, juntament amb la del Prat de Llobregat, una de les més importants de Catalunya i un exemple a seguir per les de la resta de l’Estat. La col·lectivitat d’Amposta és anomenada diverses vegades a la premsa anarquista (Solidaritat Obrera, Campo, Umbral, Mujeres Libres...).

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Participem a les XII Jornades de Lletres Ebrenques


Dissabte, 21 d'octubre, els xiquets i les xiquetes de 6è han participat a les XII Jornades de les Lletres Ebrenques amb la presentació de dos llibres: “Les aventures de la Capgrossa” (volum I i II) i “Un centenari de bigotis”.

Durant tot el passat cap de setmana s'han celebrat les XII Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta, organitzades per l’Ajuntament i la Biblioteca comarcal Sebastià Joan Arbó.

Els alumnes de 6è han participat en la presentació de dos llibres a l’Auditori de la Unió Filharmònica. “Les aventures de la Capgrossa”, un recull de contes elaborat per tots els xiquets i xiquetes de 6è i “Un centenari de bigotis” escrit per l’alumne Aleix Torres.

Des de l’escola Consol Ferré estem contents, orgullosos i emocionats per la notícia! Felicitats per l’esforç! Enhorabona escriptors i escriptores del Consol!
  

Programa de les Jornades:
http://www.amposta.cat/documents/programa-jornades-llebres-ebrenques-2017.pdf

Conferència sobre “El procés d’escriure” de Jesús Serrano (pare de l’escola i escriptor), el qual ens va aconsellar i inspirar en la realització dels contes de la Capgrossa:
http://consolferre2006.blogspot.com.es/2017/01/el-proces-descriptura-de-jesus-serrano.html




dijous, 12 d’octubre del 2017

Cardó, la vall amagada


La sortida a Cardó és una de les que més m’agrada fer. Aquesta Serra és una gran desconeguda per a la majoria de persones d’Amposta, tot i que és ben a la vora. A més, la pujada al cim de la Creu de Santos, a 942 m d’altitud, es fa per la vessant més ombrívola de la serra, travessant el bosc d’alzines, un dels meus preferits que contrasta amb la nuesa de les roques que dominen el vessant sud de la Serra, al qual s’hi arriba a través del collet de la Creu de Santos. Des del cim es divisen les comarques del Baix Ebre, al Sud, i de la Ribera d’Ebre, al Nord. La primera, dominada per la vall que forma el riu Ebre que serpenteja fins arribar al Delta; i, la segona, posada a una cubeta natural absolutament plana, envoltada de serres.

Aquesta, era la primera vegada que ens acompanyaven guies de l’empresa Gubiana dels Ports. És notava que tots dos eren uns grans coneixedors de la Serra i en tot moment ens van fer conèixer la flora, els itineraris, els usos i tot allò relacionat amb aquest bonic espai natural. A més, durant tot el camí ens van ensenyar com havíem de comportar-nos en travessar el bosc, casa de moltes espècies animals que calia respectar. I la millor forma d’aconseguir-ho era amb el nostre silenci.

Sincerament, el tema del guardar silenci va ser molt decebedor. És una llàstima que al bosc ens comportem com si estéssem al pati de l’Escola. Ens cal aprendre molt encara sobre com saber estar quan estem a la natura. A la muntanya, nosaltres som els convidats i gaudir-ne, per a mi, va molt relacionat en tenir una actitud correcta que implica no destorbar la pau del bosc. Malauradament, no ho vam aconseguir i vam perdre, així, l’oportunitat de gaudir d’un dels atractius de la Cardó, la llibertat que aquella Vall pot donar als nostres esperits.

L’any 1627, l’escriptor tortosí Francisco Martorell parlava d’aquest regal de pau i tranquil·litat que ens proporciona la serra de Cardó, a la seva obra ‘Historia de la Antigua Hibera’:

   Sólo a ti, Cardó, vuelvo los ojos, para los cuales eres un cielo en la tierra, un paraíso de deleites en este destierro del mundo, y un puerto segurísimo de todas sus borrascas.

   Precien los príncipes sus Escoriales, Prados y Aranjueces que, para mí, no llegan al Yermo de Cardó. Estime la vana ostentación del mundo las fábricas, edificios, comercio y trato de las ciudades más famosas, que todo ello es yermo, soledad y destierro comprado en el desierto, soledad y yermo de Cardó. Que más deleita el grosero murmurar de las fuentes, el gorjear de las aves, la hierba ruda, el boscaje inculto, los greñudos cerros, los espesos valles, la bárbara arboleda, el prado crespo y vario con la hermosura de mil nativas flores, que todas las recreaciones de les príncipes del mundo.

Amb tot, la sortida va pagar la pena. Sé que algunes persones van dir sufocades que no tornarien mai a la muntanya. Estic segur que no ho deien de debò. Probablement, era el cansament el que feia dir aquelles coses, però una vegada a casa, mentre descarregava les fotos del nostre ‘ral·li fotogràfic’, vaig poder veure en les cares de les persones fotografiades la felicitat obtinguda en poder compartir amb les companyes i companys de classe un dia a un lloc tan especial com la serra de Cardó.
Emilio
Algunes persones van voler deixar constància del seu pas per la Creu de Santos al llibre de visites que la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) te al cim. 

dissabte, 17 de juny del 2017

Comiat

Abans d'acabar el curs hem volgut acomiadar-nos de Jade, Mila, Lorna i Alexandru que, per diversos motius, deixen l'Escola per començar un nou camí.

Totes i tots hem volgut dir la nostra i agrair tot el que han fet per nosaltres. Als quatre els desitgem tot el millor i els convidem a seguir amb nosaltres a través de les entrades del nostre blog.

Una forta abraçada!


Com podem grabar i penjar els nostres vídeos a Youtube?

Alexandru ens explica de manera molt didàctica com podem grabar un vídeo en pantalla i, en acabar, penjar-lo al Youtube. Una informació molt útil per als nostres Projectes.
Ya puedes leer el número 4 de DIGIVISTA, la revista digital de ciclo superior en lengua castellana.
El número de verano de 2017, lo dedicamos a artículos de opinión escritos por las y los jóvenes redactor@s de DIGIVISTA.


dijous, 15 de juny del 2017

Sortida a la Ràpita

Tal com vam parlar en assemblea, el dijous 15 de juny vam fer la sortida en bici a Sant Carles: visita al Museu de la Mar de l'Ebre per descubrir el nostre 'objecte xerraire', bany a la platja del Pipi, dinar 'de luxe' al parc de Garbí i, a la tornada, banyet al canal. Afortunadament, la climatología va ser benigna amb nosaltres. 




Ara bé, costa decidir què va ser més divertit, si prendre el bany al mar o al canalet de la Ràpita, de tornada. Jutgeu vosaltres mateixos observant les imatges d'aquí sota:

divendres, 26 de maig del 2017

I tu què menges?

Combinar fruita fresca, fruits secs, entrepans (també vegetals) i beure aigua és el que recomanen els dietistes per a esmorzar al llarg de la setmana. A més, aquest menjar sense sucres afegits permet reduir la quantitat de residus que generem a l'escola a l'hora d'esmorzar.
´
Més informació en aquest vídeo de la xerrada que la nutricionista Sara Lapeira va fer a les classes de quint dintre de les activitats programades amb motiu de la setmana dedicada a la reducció, separació i reutilització dels residus que produïm.


dimarts, 16 de maig del 2017

'Spinners' amb material de rebuig

En aquesta entrada, Pau C. ens explica com poder fer-nos el nostre 'spinner' amb material de rebuig.

Atenció a la soldadura que utiltiza. Pau assegura que pot resistir fins a 10.000 anys!

divendres, 5 de maig del 2017

Què és educar?

En aquesta entrada us volem presentar el treball en comissions que s'acostuma a fer a quint.

Davant projectes que ens afecten a tothom, les dos classes comencen reunint-se en gran assemblea per decidir les grans línies d'acció. L'organització d'aquestes idees en blocs duu a la formació de grups de treball on cadascú/na s'adscriu en funció de capacitats, habilitats, interessos o, per què  no, amistat.

Un exemple, l'organització de la propera Festa del Residu Zero ha portat la necessitat de crear un grup que prepararà les activitats (tallers i paradetes), un altre grup encarregat dels aspectes publicitaris i un tercer gran grup responsable de presentar el personatge sobre el qual giraran a partir d'ara moltes de  les activitats de separació de residus a l'escola, la Capgrossa.

Aquests grups s'han reunit per organitzar de manera autónoma diferents subgrups encarregats de tasques diferents. El document que us mostrem a continuació és una mostra de com xiquetes i xiquets de deu-onze anys poden manifestar la seva opinió i donar arguments que els permetin arribar de manera autónoma a acords que beneficien a totes i  a tots.

dijous, 6 d’abril del 2017

Comiat a Roger

Després de participar a un  campionat de Tenis a Portugal, Roger i la seua familia inicien una nova etapa a Barcelona.
El passat 5 d'abril, vam volem compartir amb Roger les nostres emocions i sentiments. Tot i la tristor que moltes i molts vam sentir, li fem costat en aquesta nova aventura.


Aquí teniu la lletra de la cançó que Yanira, Marta  Marçal li van dedicar:




Ei, Roger! Ets un crack en tenis.
Ves a ocupar el lloc de Rafa.
Per a triomfar, a Barcelona has d'anar.
No t'has de rendir,
el teu somni seguir.
Ets un crack, no et podem superar,
no et podem mai guanyar.
Per això a Barcelona vas.

Això és molt difícil d'aconseguir,
i molt poca gent ho pot fer.
Nosaltres t'enllorarem,
però sempre al cor a tu et tindrem.
Ets un crack! No et podem superar.
No et podrem mai guanyar.
Per això a Barcelona vas.
Ets un crack!

Ara tu ets qui ens ensenya,
perquè ara tu és qui en sap.
Ets un crack! Ets un mini Rafa.
Ets el millor!
Ningú te podrá superar.
Ets un crack! Ningú a tu t'iguala.
Ningú mai et pot superar.
Ets un crack! Ets un mini Rafa.

I un còmic:





dimarts, 21 de febrer del 2017

Som història

Avui, gràcies als contactes de la nostra companya Vinyet, ens ha visitat Roc Salvadó Poy (Roquetes, 1956). Es tracta d'un historiador, professor de Secundària i del centre de la UNED a Tortosa. Roc Salvadó és autor/coautor de diversos llibres i articles versats especialment en el període de la Guerra del Francès i les guerres carlines. Aquest cop, però, el tema ha estat la recerca històrica i la Guerra Civil.

Davant l'alumnat de quint, reunit a l'aula de 5tB el dia 21 de febrer, Roc Salvadó ens ha deixat ben clar que ningú pot 'fugir' de la història, perquè ens afecta a totes i a tots i a més, la història ens explica qui som: nosaltres som història.

Més endavant, Salvadó ha explicat que la recerca històrica contempla, almenys, dos moments molt importants:

- La recollida de dades, és a dir, investigar qui o què ens pot donar informació sobre el tema que volem treballar.

- Contrastar la informació obtinguda, això és, aconseguir diferents punts de vista per poder entendre-la millor.

Agraïm a Roc Salvadó el material que ha dut a l'Escola, uns objectes que han servit per apropar-nos una mica a un dels episodis més tristos de la nostra història, a través dels seus protagonistes, els soldats i la població civil que es van veure  involucrats en la batalla de l'Ebre.

Resultado de imagen de refugi número 4 tortosa

Refugi número 4, a Tortosa.
Font: http://www.ebredigital.cat/cultura/2589-el-turisme-de-memoria-historica-es-consolida-a-tortosa