dissabte, 12 de novembre de 2016

MICRO-RELATS DE TERROR. VII Concurs de micro-relats de terror institut Cristòfor Despuig de Tortosa


ALBA

 Héctor Bayo Pelló

Per fi!, ja era el dia. La bicicletada que tan havia estat esperant el Xavier. 
El Xavier participava en les bicicletades des de els tres anys, però ara que ja tenia deu anys ja no ho feia amb el pare, perquè ara ja era prou gran per anar sol; Be…sol no!, amb el seu bon amic Lluis, amb qui passa tantes hores com pot.
Hei!!!,Lluis sóc aquí!-va dir el Xavier, quan va veure al Lluis al final de la cua, que hi havia a l´oficina de turisme. Calia passar per l´oficina per tal de recollir el número de participant, la banderola i la bosseta de regal. Després d´haver-ho recollit, ja podien començar.
Lluis, deixa que passin al davant tota aquesta colla…- va dir el Xavier. D´acord, hi ha molts nens petits-va respondre Lluis.
El Xavier i el Lluis van deixar passar a tothom, es van situar bastant apartats del grup.
El Xavier va veure que li havia caigut la banderola…Lluis, segueix tu!, que m´ha caigut la banderola!, vaig a recollir-la! I et segueixo-va dir el Xavier. El Xavier va baixar de la bicicleta, la va deixar recolzada a les baranes del camí i va anar caminant fins on era la banderola fugada.
La va recollir, va donar la volta per tornar a buscar la bicicleta, però en comptes de veure-la…hi havia una inmensa boira que ho tapava tot. D´on havia surtit la boira?, o era fum?, però no feia olor a fum ni tan sols es sentia cap olor i això que estavem al costat del riu que sempre fa olor. Va començar a caminar envoltat per aquella substancia,cridant:Lluis on ets!!!!!, la seva veu desapareixia entre la boira…semblava que havia estat caminant durant hores quan va veure alguna cosa que es movia i anava cap a ell; Primer va creure que era el seu amic però no era ell, ni tan sols semblava humà…no caminava mes aviat flotava…. Tenia una mena de llum al voltant, el Xavier tenia tanta por que volia correr però no podía moure cap muscul, estava petrificat. Aquella cosa s´apropava cada cop mes, el cor del Xavier bategava en molta força com si li hagués de sortir del pit, fins que aquella presència es va parar al seu davant, Xavier creia que es moriria….i va tancar els ulls.
Xavier, no tinguis por. Va dir la presència amb una veu femenina i dolça. El Xavier no volia obrir els ulls però el so d´aquella veu li resultava familiar, li semblava que la coneixia de tota la vida.
Em pots dir Alba, sóc de la quinta dimensió, segueixo la teva vida des d´abans del teu naixement. Va dir la presència. El Xavier va obrir els ulls a poc a poc, al seu davant hi havia un ser transparent ple de llum amb un rostre molt bonic, ja no tenia por.
L´Alba li va explicar que hi havia molts mons però tots eren aquí encara que no els podiem veure perquè vibraven en diferents dimensions d´espai i temps, tal i com els nostres científics estaven investigant, també els mistics tenien raó:es podien comunicar amb sers de altres mons amb diverses técniques com ara el oui-ja o el tarot.
Xavier!!!!, estàs bé?!!. El Xavier sentía una veu molt llunyana, Xavier!!!!, està bé?!!!, era el seu amic Lluis que havia trobat al Xavier estirat a terra inconcient. Oh!!!!!!,Lluis no et creuràs el que m´ha passat! Va dir  Xavier.  Si, ja ho se, has caigut de la bici i t´has fet un cop al cap, va contestar Lluis.
L´ambulància va arribar de seguida, van posar a Xavier a la camilla i s´el van endu a l´hospital.
Allí només va quedar la bicicleta…. recolzada a la barana del camí…..        
                                                                                                                                               

-----------------------------------------------------------

Marc Jordà Marzà

                                              

                                           --------------------------------------------------------------
 ¡¡¡AY, QUÉ MIEDO!!!
 Carla Cabrera Forcada i Emma Montserrat Gómez

Un día, unos compañeros de colegio se fueron de acampada con sus maestros. Pasó el día y cayó la noche. Los maestros desaparecieron. Los niños se asustaron y decidieron que al amanecer irían a buscarlos. Cuando salió el sol salieron en su busca.
Una de las niñas vio un fantasma a quien la gente del lugar llamaban 'Marfanta'. Mientras, algunos de sus compañeros entraron en una vieja casa porque tenían curiosidad por ver lo que había en el sótano. Pensaban que era un sótano secreto y que quizás allí estarían sus maestros, así que llamaron a los otros.
Todos bajaron y vieron a los maestros atados con cuerdas, pero allí estaba también a 'MARFANTA'. Dos de las niñas subieron al cuarto de la limpieza y cogieron una aspiradora. Discretamente aspiraron aquel ser i la marfanta desapareció al instante.

Todos reunidos otra vez pasaron la semana y fueron felices.


---------------------------------------------------------------

LA DESAPARICIÓ
 Eric Martí Sabaté i Lluna Reverté Fernández

Una nit de HALLOWEN,  tres amics que es deien Eric, Lluna i Pablo van anar a buscar llepolies a la botiga,havien de passar per uns camins tenebrosos!
Mentre l'Eric i Lluna anaven caminant, Pablo s'allunyava molt i va arribar un punt que va desaparèixer. En veure-ho, Eric i Lluna s'en van anar a casa de Pablo i ho van contar tot als pares.
L'endemà, Èric i Lluna se'n van anar al lloc on Pablo havia desaparegut. Els nois van començar a buscar-lo per tot arreu fins que van veure una Marfanta que portava Pablo. Darrere seu anaven els pares de Pablo qui amb una palleta especial  van aspirar  la Marfanta. Pablo era lliure.

                                                                               

                                                     --------------------------------------------------------------


FESTA DE HALLOWEEN
Roger Pascual Tomàs

Era la nit de halloween en la que els tres millors amics de tot el col·le, Roger, Marc i Nayla, van quedar per dormir a casa d’en Marc. Quan ja eren allí, es van posar a mirar una pel·lícula, però a mitja pel·lícula van sentir un soroll molt desagradable.

- Què és? Es van preguntar tots. Tot seguit es van endinsar pel passadís fins que la Nayla va veure una MARFANTA!

Van començar a córrer per tota la casa. La MARFANTA els va arraconar sense sortida. Mentre la MARFANTA els estava mirant fixament, en Marc es va fixar en els ulls d'aquell ésser i li resultaven familiars:

- És el pare d'en Marc! Va cridar.

En aquell moment, tots tres es van despertar i van respirar alleugerits: -Uf!. Tot havia estat un somni.

                                             --------------------------------------------------------------
   LA SONATA FÚNEBRE
 Aleix Torres Salvadó

Hola! Em dic Aleix i ara us contaré una història que us farà posar els pèls de punta... Bé, això espero...
Quins nervis!!! Em trobava en carn i ossos al Liceu!!! Encara ni m'ho podia creure. Estava allí per a què el jurat que per cert, era Mònica Naranjo, David Bisbal i Andrea Boccelli, pogués decidir la Cançó Infantil Catalana de l'Any, i havia estat finalista amb la peça de Mozart 'La Sonata Fúnebre' juntament amb un altre nen, en Pep Cordomí, que interpretaria 'Cavantina', de Bellini.
En fi, tot estava a punt de començar. Seguidament el jurat a l'unison van dir:
-Tres, dos, un. Que comenci l'espectacle!!!
Llavors, en Pep va anar directe cap a l'escenari i va començar a tocar 'Cavantina' amb una trompa.
Durant la interpretació em va passar una cosa molt estranya, pel micròfon que m'havien posat a l'orella vaig sentir un home desconegut que em va dir:
- Tu, sóc el Seginero i avui quan toquis, si t'equivoquis en qualsevol nota et dispararé, t'aviso!!!
Amb neguit vaig intentar trucar la policia, però no responien. Llavors quan en Pep va acabar de tocar vaig sortir molt nerviós a l'escenari. Per sort va anar tot bé i quan ja estava arribant al final vaig decidir equivocar-me expressament i ràpidament vaig abaixar el cap. El Seginero va disparar, però la bala no em va tocar. Aquest fet va servir per alarmar la policia. I, tot seguit, vaig acabar la peça amb un final triomfant.
Llavors en Pep va pujar a l'escenari i el jurat, tots a una, va dir:
- I la Cançó Infantil Catalana de l'Any és... 'La Sonata Fúnebre'!!!
A continuació, em donar el trofeu. Estava súper orgullós de mi mateix.
Aquell dia vaig aprendre una lliçó molt important: No paris mai de tocar.

                                        ---------------------------------------------------------------


Nayla Cid Martí




-----------------------------------------------------------------
Micro-relat de terror

Andreu Navarro Porta

Hi havia una vegada una família de cinc persones. Els pares es deien Pere i Tere, els fills es deien   Josep Lluís i Rosa, que era la més gran.
Quan la Rosa tenia sis  anys es van canviar de casa i allí hi van trobar coses molt antigues. Juntament amb les coses antigues hi havia un quadre d’un pallaso que tenia la mà oberta volent dir cinc persones.  La família ignorava que el quadre era com una porta a un altre món i que cada halloween el pallasso sortia del quadre i matava algú. Començava per la persona mes gran de la casa i acabava pel  més menut.
Quan el pare va desaparéixer, la mare va trucar els detectius, i quan van saber la desaparició del pare es van posar a investigar.
Justament el dia abans que els detectius sapiguessin res del pallasso, la mare també va desaparèixer.

Per acabar amb aquell malefici, els  investigadors van destruir el quadre i al pallasso. Però abans de fer-ho  van entrar al quadre i van rescatar el pare i a la mare.


                               ------ ----------------------------------------------------------------


VIGILA EL QUE FAS!!
Max Erill Nialet

Aquesta terrorífica història va sobre uns nens que van actuar malament.

Era una família molt rica amb un fill, en Jan. Ell era un nen  molt trapella, burleta i mal estudiant, al contrari que el seu amic Pere. Els dos nois tenien 14 anys.

Aquell cap de setmana la família del Pere volien anar a pescar, però el pare  va caure malalt. Després d’insistir molt, la mare de Pere el va deixar anar a pescar amb el seu amic Jan.

En arribar a la  vora del Riu Ebre van pescar unes quantes tenques i llisalls.

Els berenars els portaven en una bossa de plàstic i els dos nois, en comptes de tirar la bossa de plàstic a la paperera la van tirar al riu. De sobte, un ésser amb una capa blanca va sortir de l’aigua, era una marfanta que portava les  bosses dels nois!!!! Ells, confosos, van començar a cridar, però no podien, se’ls hi havien apagat les veus!! 
L’ésser ràpidament s’apropava més i més, i mentre caminava aquella misteriosa ``cosa´´ se havia envoltat de boira i més boira! Els  nens , atemorits, seguien intentant cridar però no podien.
En esvair-se la boira ja no quedava res, només unes gotes de sang!!!

Mai més ningú va tornar a veure ni els nois ni la marfanta. PER ARA!!!!!!


-----------------------------------------------------
Nunca cierres los ojos  
    Aroa Gálvez Díaz          
                                                                       
Había una vez un grupo de niñas que se fueron de colonias. Antes de la partida, en el colegio, a la hora del patio, todas hablaban del día tan esperado en ¡que se iban de colonias! Una de ellas, Aroa , dijo:
-¿Cómo serà la casa de colonias?
Luego añadió su amiga Vera :
-Si tiene razón ¿como serà?
-¿Os imagináis que sea una mansión? Gritó Yanira.
Todas repitieron a la vez:  -¡Siiiii!

Por fin llegó el día tan esperado, ¡se iban de colonias!
Nada más llegar vieron una casa rústica, en medio de la nada. Llegaron por la noche cuando sólo la luz de la luna iluminaba el paisaje. Más tarde se pusieron alrededor de una hoguera mientras el profesor contaba una historia:
 -La habitación 12 está encantada,  muchos de los niños que durmieron allí por la mañana ya no estaban, por tanto a quien le toque esta  habitación que esté con los ojos bien abiertos. Les explicó el profesor.

La número 12  era la habitación que les tocó a las niñas y, por supuesto, tenían mucho miedo. Es noche nadie cerró  los ojos, hasta que no pudieron más y se quedaron dormidas.


Al rato, Aroa se despertó y vio una sombra y,  rápidamente, Aroa cerró los ojos. Era una marfanta que venía  a secuestrar a las niñas para pedir un rescate. Las familias pagaron pero decidieron llamar a los caza-marfantas. Pensaron un plan para atrapar a la marfanta: cuando se hiciera el intercambio,  uno de los caza-marfantas distraería la marfanta mientras que otro, por atrás, la succionaría con una  aspiradora. El plan dio resultado, pero dicen que dentro de cien años la marfanta quedara libre de nuevo.

                                      -------------------------------------------------

LA NIÑA CON MIEDO

Nataly Zambrano Antepara

Había una vez una niña que vivía en una casa. Esa niña siempre soñaba con un ladrón. Una noche volvía de una fiesta e iba por la calle cuando se encontró con el ladrón de su sueño. El ladrón se llevó la niña a su casa. Una vez dentro, la arrastró hasta un cuarto y, aunque nerviosa, al cabo de un rato se durmió.

En la casa, aquel hombre tenía más niñas encerradas. Ella se asustó, porque pensaba que la iba a matar. Temblaba de miedo. Y, efectivamente, el ladrón entró en la habitación con un cuchillo en la mano y la mató.

Continuará...

                                              -- -------------------------------------------------
¡Vete a dormir!
Alexandru Pop Salvadó

Unos niños marcharon de colonias en autobús. Se quedarían cinco días, día y noche. Los niños tenían entre 8 y 9 años, cuando llegaron a la casa de colonias cogieron las maletas y entraron:
-          No es nada especial. Dijo uno de los niños, pero al lado de la casa estaba el río Ebro, algo que tan sólo los maestros sabían, era una sorpresa.

Llegó la noche, los alumnos estaban jugando en el patio y se lo pasaban pipa, pero ahora se tenían que ir a dormir. Los niños no querían,  pero los maestros los obligaron. Al rato,  todos ya estaban en la cama excepto los profesores que vigilaban por los pasillos. De repente un jarrón se cayó, algunos niños se asustaron, pero otros no. Cuando el profesor bajó,  no volvió… Luego otro profesor bajó a investigar, pero tampoco volvió… Al final el último maestro bajó, tan sólo encontró un gran rastro de sangre en el suelo que llevaba a un cuadro con un payaso triste.
-          Pero que siniestro por Dios! Dijo el último de los profesores.

En aquel momento el cuadro absorbió al profesor y no volvió... Como ya no quedaba ningún profesor en el pasillo de arriba, un niño curioso salió de su habitación a investigar. Tampoco volvió, algo que sus extrañó a sus compañeros de habitación, pero finalmente el sueño les venció. Al rato, el asesino subió arriba y mató a todos los niños silenciosamente. Luego cogió los cuerpos y los metió dentro del cuadro. Les colgó de unos ganchos por el cuello, luego el asesino  se desahogó dándoles cuchilladas a los cuerpos. A continuación quemó la casa. Entre las ruinas solo quedó el cuadro con la cara del payaso esperando que alguien lo recogiera.


                                        ----------------------------------------------------------------
La casa embrujada
 Leonard Mario Eparu Marinescu

En el 1894 se construyó una casa muy bonita y grande, pero durante la construcción aparecieron muertos unos albañiles. Nada sabe cómo ocurrió, los cuerpos de los trabajadores simplemente se encontraron en diferentes partes de la casa.  

Tiempo más tarde, la casa fue vendida por 2.000 euros, sin embargo el vendedor no contó a los compradores, una joven pareja, nada de lo ocurrido tiempo atrás.

Unos días más tardes, después demudarse la pareja empezó  a notar cosas estrañas por la noche. Al principio, se escuchaban sonidos leves, después golpes hasta que, por último, el matrimonio desapareció.


Pasado un tiempo,  la casa se puso nuevamente en venta  
                                           --------------------------------------------------------------


L'ESGLÉSIA MISTERIOSA

Lorna Sánchez Ruiz

Hi havia una vegada una nena que va anar a una església. Va pujar les escales de l'entrada i va entrar, llavors la porta es va tancar darrera seu amb un cop sec. La noia va tenir temor i va cridar. Estava  tot a les fosques i de sobte va sentir  esgarrapades a la paret. Va anar avançant cap al soroll, com tot era fosc la noia va caure per una trampeta que donava accés a un pantà on hi havia un munt de morts gitats dins de l'aigua: si els miraves fixament als ulls et mataven. Acte seguit, la noia va començar a córrer pel voltant del pantà fins que va ensopegar i es va donar un cop que la va deixar inconscient. En despertar va observar que estava en mig d'una illa deserta i va veure que tot havia estat una il·lusió.

                                        --------------------------------------------------------------
EL TÚNEL DE TORTOSA
 Joan Benito Romeu

Mentre dos homes estaven treballant a un túnel de Tortosa van descobrir una cosa molt espantosa que els va fer sortir corrents.

Els dos treballadors van entrar a poc a poc al túnel, tot estava molt fosc, només es veia l'entrada. De cop van sentir, un xapoteig molt fort i van engegar els llums. Van caminar a poc a poc cap el soroll. Van vore un ésser d'ulls rojos d'una estatura de tres metres que anava cap a ells!! Els treballadors van començar a córrer molt de presa, però la bèstia corria més. Per sort, estaven a prop de la sortida del túnel i van aconseguir sortir. 

Els treballadors van tornar al dia següent, però no van trobar cap animal ni res, només restes de peixos menjats i marques de esgarrapades per les parets.


                                       --------------------------------------------------------------
El Seginero i els amics al Consol Ferré

Daniela Tomàs Pascual i Verà Fluixà Arquès

A Amposta  hi ha l'escola Consol Ferré. La nit de  Hallowen hi feen una acampada, era nit de lluna plena, però només van acudir vuit nens.
Una vegada instal·lats, es va fer hora de la gimcana de nit, a la gimcana els amics havien d'escapar d'uns mostres. Els profes van explicar les regles: no es podía pegar els monstres per fugir d'ells, perquè els xiquets ja sabien que els monstres eren els mateixos mestres.
La gimcana va començar:
- Un, dos, tres. Gimcana va!! Van arribar a la primera prova, la de la marfanta (que en realitat era una de les mestres disfressada). La prova consistia en anar a caçar gambusins per fora de col·le acompanyats per la marfanta, pero la marfanta no va anar amb ells en aquella ocasió  i, de sobte, se'ls va aparèixer  i van cridar:
 – No ens asustes Nines.
–  No soc Nines, soc la marfanta. Va replicar la mestra.
Tots els nenes van apretar a córrer fins a la següent prova.
La prova dos consistia en entrar al pati de l’escola i beure’s un got de sang (un got de coca cola). En aquesta prova un altre mestre, en Carles, feia de seginero.
– Que es de coca cola no us asusteseu tranquils!! Va dir Carles. En acabar van anar a la prova tres.

A la prova tres, que era la darrera, la marfanta, l’home del sac i el seginero estaven amagats al pati de l’escola i els nens havien de trobar-los. Prime van trobar l’home del sac que els va contar una història de terror: si els feia temor guanyava l’home del sac, però si no els en feia els nens guanyaven, i van guanyar els xiquets.


  --------------------------------------------------------------

CARGOL POMA VENJATIU

Pol Gil Pino
                                                          
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Dídac a qui no l’importava tenir cura de la terra i del seu entorn. Un dia la seva mare li va dir que llancés les ampolles mig buides de llegiu, detergent i càpsules de raticides als contenidors d’envasos de plàstic. Dídac aquell dia estava molt ocupat i va decidir anar més ràpid, va llançar els envasos a un arrossar que havia trobat.

Feia un temps que als arrossars del Delta de l’Ebre havia arribat una espècie invasora anomenada cargol poma, es menjava  les plantes d’arròs i ficava centenars d’ous, això era un problema pels pagesos del Delta. Per solucionar-lo van decidir inundar els camps amb aigua salada i pràcticament van desaparèixer tots. Dídac no es podia imaginar que en aquell camp on va llançar les ampolles encara quedaven ous del cargol. Els residus químics d’aquests envasos van interactuar amb els gens del cargol i el va fer mutar.

Una nit van començar al poble uns crits terribles, ningú sabia què passava, i a l’endemà, la gent no es podia aixecar del llit, no tenien força. Els carrers de Poblenou i Balada estaven totalment buits.

Els científics es van ficar a investigar què podia estar passant. Unes setmanes després van localitzar la font del problema i el lloc exacte on va començar tot, un cargol poma mutant xuclava la força de la gent amb la seva boca gegant.

La noticia va córrer per tota Catalunya, Dídac es va sentir responsable i va reflexionar sobre el que havia fet  i va pensar que havia de  fer alguna cosa.

Aquella mateixa nit va decidir sortir per trobar l’amagatall del cargol poma i posar fi al problema. Amb una llanterna es va obrir pas dins de l’espessa boira, de cop i volta, va veure com una bola gegant s’apropava a ell, cada vegada més i més, els ulls de Dídac es van obrir com plats, no ho podia creure, un cargol  poma mutant obria la seva boca, com un pop quan es menja  un cranc. Dídac es va quedar bocabadat, no es podia moure, sabia que era el fi, els milers de dents del cargol es van reflectir en la seva pupil·la, va tancar els ulls mentre que un crit ensordidor el va fer saltar del seu llit. Tot era un mal son. Que bé!. – Va dir Dídac.


  --------------------------------------------------------------
EL ALMA DEL HOTEL

 Isaac Pino Picot

En un pequeño pueblo de los Pirineos catalanes, regentaba el único hotel de la zona la familia Martínez, todos los días el pequeño hotel tenia las habitaciones  reservadas.  El 25 de noviembre, Pedro el dueño del hotel sufrió un grave accidente de tráfico y perdió la vida en la carretera.
Toda su familia consternada por la pérdida se planteó vender el hotel, ya que sin Pedro todo eran angustias y quebraderos de cabeza. Su hija Marta, una noche tranquila como muchas otras, empezó a escuchar una voz susurrante que decía: “no lo vendas por favor”. Marta asustada bajó a la cocina, donde de repente vio la figura de un hombre sentado con expresión triste y desolada.
El corazón de Marta latía tan rápido que parecía que le saliese del pecho, de pronto la figura de aquel hombre lentamente se giró hacia la chica, Marta sin mediar palabra  intento tocar la figura de ese hombre y al intentarlo desapareció.
Días después, se oyeron en la cocina unos pasos. Marta asustada bajó a la cocina y no encontró nada extraño en ella. De pronto se volvieron a escuchar los susurros pero esta vez más claros: “Marta no vendas el hotel por favor”. Ella dentro de su cabeza reconoció la voz que le parecía la de su padre. Marta exclamó: ¡¡PAPA!!
La cabeza de Marta estaba confundida, de repente se apagaron las luces del hotel, y una figura de hombre volvió a aparecer delante de Marta. Ella se quedó paralizada y la figura del hombre le dijo: “Marta por favor no vendas el hotel”, y le entrega una nota  que decía:
Hola Marta cuando leas esta carta es porque papa ya no está con vosotros, sé que es duro para vosotros seguir sin mí, pero sé que eres la persona más adecuada para llevar mi hotel, un hotel al cual he dedicado mi vida, mis ilusiones y mis ahorros.  Desde el cielo papá te dará las fuerzas necesarias y seguirá todos tus pasos para que puedas seguir con el negocio.
Al cabo de un año el hotel seguía funcionando y con la misma intensidad que cuando lo regentaba Pedro. Una noche Marta escuchó en la cocina unos pasos, se levantó de la cama y notó en la cocina la presencia de Pedro, con el rostro feliz y contento, y con una dulce voz le dijo:
- Ahora ya puedo descansar en paz, mis dos grandes deseos en esta vida se han logrado.
 Marta con lágrimas en los ojos le preguntó, cuáles eran esos dos deseos.
- El primero volverte a ver hija mía y el segundo ver como este hotel que fue mi vida, ahora es la tuya.

Y la figura de Pedro desaparece en una especie de neblina.

 --------------------------------------------------------------
El pozo encantado y la marfanta
Ruth Quesada Casanova 

Había una vez dos clases de quinto que se fueron de colonias al campo de aprendizaje del delta del Ebro, en Sant Carles de la Rápita. Hicieron el viaje en autobús, al llegar dejaron las maletas en la casa de colonias y se fueron a jugar al patio.

Media hora después, Vera, Pau, Isaac y Ruth se aproximaron a la parte trasera de la casa y vieron un pozo. Entonces fueron a ver que había dentro, se pusieron encima del pozo y les extrañó que no hubiera agua. De repente salieron unas manos verdes y grandes que se los llevaron al fondo del pozo. Los niños se asustaron al ver unas puertas en las que había nombres de monstruos, como Drácula, Seginero, Fantasma y Hombre Lobo. Pero en una de las puertas vieron que no ponía nada y decidieron entrar. Dentro estaba oscuro y en un rincón les apareció una marfanta. Los niños se asustaron, intentaron escapar pero  la marfanta cogió a Pau y a Vera y les paralizó el cuerpo.

Por suerte, los maestros habían llamado a los bomberos y en aquel momento estaban bajando al pozo por una escaleras. Al llegar abajo cogieron a los cuatro niños, les subieron arriba y les llevaron al hospital. Y desde aquel día Vera, Pau, Isaac y Ruth nunca más han podido dormir por la noche.


                                                                               
                                        --------------------------------------------------------------
EL CÓMIC TERRORÍFICO.
Marçal Castellà Lamarca

Había una vez un niño que leía cómics de terror. Era muy aficionado y los leía uno tras otro, hasta que un día salieron del cómic sus personajes: James el asesino y el ogro Rogelio. James tapó la boca al niño con un pañuelo y con la ayuda del ogro se lo llevaron a la cárcel del interior  del cómic.
El niño quería escaparse de aquella cárcel que estaba sucia, pero cuando conseguió huir, le pillaron y le volvieron a encarcelar. Y así todos los días. Hasta que un día consiguió salir del cómic.
El ogro Rogelio y el asesino James salieron tras él rápidamente, lo cogieron y otra vez se lo llevaron a la cárcel ruinosa que apestaba. Pasados unos días, el niño consiguió coger las llaves que estaban colgadas cerca de la puerta de su celda, pero el ogro Rogelio lo vio. Cuando el niño  descubrió que el ogro Rogelio le estaba mirando, se quedó aterrorizado. Entonces el ogro Rogelio  le dijo que pagaría muy caro haber intentado escapar.
A la mañana siguiente, lo ejecutaron y enviaron una carta a sus padres que decía:

- Vuestro niño esta muerto, no es el primero ni el último  que cogeremos y mataremos, ¡jajajaja!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada