divendres, 22 de juny de 2018

BENVINGUDA!

Cerimònia de Graduació 6t, juny de 2018

Envia'ns un comentari.

Activitats de reforç d'estiu 2018

Aviat entraràs a l'institut. Una bona manera de recordar el que has fet a 6t quan t'ho pregunte algun/a professor/a pot ser la següent. Imagina que el primer dia de classe, a l'institut, et pregunten que vau fer a Matemàtiques el curs passat. Per recordar-ho fes això:
  • Pensa i escriu allò més important del que vas estar treballant d'aquesta matèria. Si el cal consulta els apunts de la llibreta.
  • Al davant de cada contingut fes un dibuix esquemàtic que et serveixi per recordar que diu la frase, només mirant el dibuix.
  • Cada tant dedica uns minuts a revisar el que has escrit, fins que arribe un moment en què només mirant el dibuix pugues dir de memòria a què es refereix.
  • Els resultats et sorprendran. Segur que no et quedaràs amb la boca tancada quan et pregunten. 
Prova de fer el mateix amb altres matèries (medi, anglès...)

Orientacions, proposta i models d'activitats i recursos adreçades als centres per a la realització de les activitats de reforç d'estiu per a l'alumnat de 6è d'educació primària.


Orientacions per al professorat, per a l'alumnat i per a les famílies.
La carpeta d'aprenentatge permet que l’alumnat, el professorat i també les famílies tinguin una constatació de l’evolució del coneixement, habilitats i actituds de les nenes i els nens en el treball de reforç dels aprenentatges escolars.
És un instrument que proporciona evidències d’allò que s’aprèn i del grau d’assoliment dels objectius en relació amb el pla de treball. Pot augmentar, així, l’autoestima de l’estudiant i possibilitar l’autoavaluació i creació del propi aprenentatge.
La carpeta d'aprenentatge d'activitats de reforç d'estiu pot constar de:
1 - Presentació i planificació:

2 - Proposta d'activitats amb qüestionari d'autovaluació:

3 - Proposta de recursos per a la pràctica i exercitació:

4 - Autoavaluació final


Gràcies!

dilluns, 18 de juny de 2018

Avui parlem de sexualitat

Gràcies a l'associació de pares i mares de l'Escola, el passat dilluns  18 l'alumnat de 6t va rebre la visita de Sílvia i Natàlia, psicòlogues, que ens van parlar de la sexualitat. A continuació us deixem algunes de les idees que vam estar treballant:

• Quan pensem en la sexualitat què és el que ens ve al pensament?
• La sexualitat no fa referència només a la reproducció o a les relacions sexuals, també té a veure amb el plaer, els sentiments, les emocions i amb els drets i responsabilitats que tenim en relació al sexe.
• Amb el temps canvien els nostres gustos i preferències. A més, no tots vivim la sexualitat de la mateixa manera  (a la tercera edat, per exemple, també hi ha sexualitat). Malgrat això, a moltes cases parlar-ne és un tema tabú.
• A tothom no li agrada donar o rebre les mateixes mostres d’afecte. Per exemple, quan som menuts, no ens importa rebre mostres d’afecte familiar en públic i, en canvi, a la pubertat, si.
• La sexualitat es viu de manera diferent també entre les diferents cultures del món.
• Hi ha diferents tipus de parelles i d’orientació sexual (heterosexuals, homosexuals, transexuals, bisexuals o inter-sexuals). Entre un 15 i un 20% de la població no segueix una sexualitat ‘normativa’. Què en pensem nosaltres?
• Aprenem sobre sexualitat amb els amics, amb els pares (no sempre), a l’escola (aquí, des d’un punt de vista més biològic), per la TV (estereotips), a través de cançons, pel•lícules, pornografia o Internet.
• Canvis físics i psíquics a la pubertat (dels 8 als 16 anys).
• La sexualitat va associada a la llibertat per decidir què fer i quan. Tema de debat: la pressió de grup i la llibertat per decidir.
• Per què els humans tenim relacions sexuals? Per reproduir-nos, per plaer, per atracció, per estima... però totes elles tenen conseqüències. Les relacions sexuals no són l’única manera de demostrar afecte cap a una altra persona, també és important interessar-se per l’altre, compartir, ajudar, comprendre...
• Mètodes anticonceptius i de prevenció de malalties de transmissió sexual.

dimecres, 23 de maig de 2018

dimecres, 18 d’abril de 2018

Portem els projectes personals a Amposta Ràdio


ENTREVISTA ALS ALUMNES DEL CONSOL FERRÉ

Compartim els nostres projectes personals en parella

Pot haver res millor que compartir el nostre treball amb aquells que volen escoltar-lo? Durant dos sessions, casdascuna i cadascú de nosaltres escull quin és el projecte personal que vol conèixer i, a la vegada, explica el seu a aquesta persona. Una oportunitat per saber més de natros i dels altres.

divendres, 13 d’abril de 2018

Especial Projectes Personals. Nou número de la DIGIVISTA del CONSOL

Pincha aquí

46 Històries que hem compartit entre nosaltres, 48 accions que tenen com a finalitat un bé comú, 48 processos lliures, 46 maneres d’entendre el món i millorar-lo!!!

Projectes Personals que promouen ciutadans i ciutadanes actives implicades en el seu entorn més proper, experiències personals que ens ajuden a entendre que SOM ALLÒ QUE FEM!

divendres, 23 de març de 2018

Les llengües maternes al Consol Ferré


Dos mares, Ana Mayde Pino i Viviana Antepara, i l'alumna Fiona Arasa ens parlen d'Amèrica: de Cuba, d'Equador i de Colòmbia, respectivament.


Iliass El Ghachouaj i Naoufal Belarabi ens parlen d'Àfrica, el Marroc, l'àrab i el berber. 

dissabte, 3 de febrer de 2018

Digivista, número 5; invierno 2018

Ja puedes visitar un nuevo número de nuestra revista digital en lengua castellana, en esta ocasión dedicada exclusivamente a la sierra de Cardó que cuenta con un uno de los bosques mediterráneos más bien conservados de Catalunya.

Pincha aquí


Digivista, número 5; invierno 2018

dimarts, 19 de desembre de 2017

Somniem!

La nostra comunitat s'amplia i millora amb la participació de les famílies.



divendres, 1 de desembre de 2017

La Verema

Una presentació a càrrec de Mar Soriano que inclou una interessant entrevista a Núria Borràs sobre la fermentació del raïm per obtenir el vi:







dilluns, 20 de novembre de 2017

Apadrinament lector entre 3r i 6t

Comencem l'apadrinament lector entre les comunitats de mitjans i de grans.
La primera trobada ha servit per conèixer-nos una mica millor:


dissabte, 18 de novembre de 2017

Porositat i permeabilitat del sòl

Una recerca d'Aleix Torrés Salvadó

A la classe de Sisè A ens plantegem unes preguntes:

1.     Quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl?

2.     Quina manera hi pot haver per a comparar la permeabilitat i la porositat de les mostres de sòl?


Jo crec que no es fàcil investigar,  així que em plantejo fer-ho a partir de tres punts:

-          Hipòtesis,  
-          Recerca,  
-          Conclusió.

Hipòtesis:

Quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl?

Primer de tot ens hauríem de fer una idea del percentatge d’aigua que pot tenir una mostra sòl. Evidentment l’aigua ve de baix terra i jo crec que quan pensem en el sòl automàticament també ho relacionem amb la terra, això seria una hipòtesi a provar.

Tot i això, hem de tenir en compte que el clima té molt a veure amb la quantitat d’aigua present al sòl, per exemple, si fa molt de sol això pot afectar molt. Parlant del clima, m’agradaria dir que una cosa es la humitat i l’altra el tant per cent d’aigua, cosa que pot confondre a l’hora d’investigar.


 Recerca:

1.      Quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl?
El primer que faig es entrar a Internet. Entro al navegador i teclejo la paraula ‘sòl’.                        A la pàgina de la “Viquipèdia” llegeixo el que allí qualifiquen com a portada. Llavors ja em faig una idea del que és el sòl.

El sòl o terreny és el material natural disgregable fàcilment sota l'acció de petits esforços que resulta de la meteorització (física o química) de les roques. Està format per partícules sòlides (que poden ser també orgàniques), aigua (lliure, adsorbida o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l'aigua). Consta de capes (horitzons del sòl) de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen dels materials d'on prové per les seves característiques geomofològiques, físiques, químiques i mineralògiques. El terreny tenen determinades propietats, mineralscomposicióorigenfàcies, etc. Així, hi ha terrenys argilosos, terrenys rocosos, terrenys volcànics, terrenys al·luvials, etc. La frontera entre sòl i roca és difusa. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un sistema complex, d'estructura estratificada i composició específica. La fracció orgànica d'un sòl és l'humus i es troba en les capes més superficials.
Les partícules que componen els sòls han estat alterades per processos químics i mecànics que inclouen la meteorització i l'erosió El sòl difereix de la seva roca mare per les interaccions entre la litosfera, la hidrosfera, l'atmosfera terrestre, amb la biosfera. És una mescla entre constituents de matèria mineral i matèria orgànica que es troben en els estats sòlids, gasosos i aquosos..
La ciència del sòl estudia els sòls aquesta inclou les especialitzacions anomenades edafologia i pedologia, mentre que la que estudia les seves propietats mecàniques és la mecànica del sòl.
Font: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure

Una vegada ja llegit això decideixo capficar-me al la primera pregunta (quines maneres poden haver de saber el percentatge d’aigua que pot tenir una mostra de sòl). Investigo per diferents pàgines i finalment al navegador d’Internet teclejo les paraules “percentatge d’aigua d’una mostra de sòl” i vaig a la primera pàgina que em surt, que, una altra vegada, és la de la Viquipèdia.

De títol posa ‘Contingut d’Aigua’. Seguidament decideixo mirar a l’índex de la pàgina i veig que hi ha un apartat anomenat “mesurament” en el qual t’explica diferents mètodes per a mesurar i saber el percentatge d’aigua en una mostra de sòl.

Mètodes directes:
El contingut d’aigua pot mesurar-se directament utilitzant un volum conegut de material i un forn d’assecat, tot pesant la mostra abans i després de l’assecament en el forn,
Mètodes de laboratori:
Altres mètodes que determinen el contingut d'aigua inclouen les anàlisis                                               volumètriques.

Mètodes geofísics:

Permeten calcular amb sensors el contingut d'aigua del sòl in situ, és a dir, al camp. Els sensors geofísics s'utilitzen sovint per controlar la humitat del sòl de forma contínua en aplicacions agrícoles i científiques.    

Mètodes de percepció remota per satèl·lit:

Es fan servir satèl·lits d'observació remota per microones per estimar la humitat del sòl basant-se en el gran contrast entre les propietats dielèctriques del sòl humit i sec.

Font: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure

Seguidament, vaig comprovar que amb aquesta informació ja en tenia prou per a resoldre la primera pregunta per tant  vaig mirar d’entendre bé aquesta informació i ja vaig passar a la següent pregunta.


2.      Quina manera hi pot haver per a comparar la permeabilitat i la porositat de les mostres de sòl?
Evidentment, com que per a resoldre la primera pregunta la Viquipèdia m’ha sigut útil he decidit començar teclejant una altra vegada la paraula sòl al navegador. Com l’altra vegada la primera pàgina que m’ha sortit ha sigut la Viquipèdia.

Entro a la pàgina i em torno a llegir l’índex, però tot i això no vaig puc trobar informació relacionada amb la pregunta.

Segueixo fent recerca fins que finalment  decideixo teclejar al navegador les paraules “permeabilitat i porositat sòl”. Decideixo anar a la primera pàgina. Primer de tot llegeixo una petita introducció que te la pàgina, és la següent:

La porositat total Pt és el volum ocupat per aire, o altres components gasosos, i aigua dins del sòl. Es pot parlar també de la Porositat eficaç Pe, part de la porositat que permet circular l’aigua (gravífica). La porositat d’un horitzó és una característica essencial per inferir propietats com ara la reserva d’aigua, la circulació de fluids, les possibilitats d’arrelament, etc. La Permeabilitat Pr és la capacitat que té un material per a deixar o no passar l’aigua a través dels seus porus. Material permeable, es tracta de un material que deixa passar l’aigua a través d’ell.

Seguidament segueixo llegint la pàgina fins que finalment trobo un apartat anomenat “procediment de la porositat”. En aquest apartat explica una manera original de saber la porositat d’una mostra de sòl. Es el següent:


1.      Omplim una proveta graduada (de 500 ml) amb una mostra del sòl que volem estudiar, fins a la meitat, 250 ml.
2.       Amb una altra proveta de 100 ml anem afegint aigua poc a poc, fins que arribi exactament a la superfície de la mostra de sòl.
3.       Per a calcular la porositat divideix el volum d’aigua utilitzada pel volum total del material i multiplica-ho per cent. Obtindràs la porositat en percentatge.
4.       Repeteix el procediment per a cada sòl que vulguis analitzar.

Seguidament segueixo llegint i veig que baix hi ha una taula en la cual es poden apuntar els resultats.


Llavors encara continuo llegint i veig que hi ha un apartat anomenat “Procediment permeabilitat”. En aquest apartat explica una manera original de saber la permeabilitat d’una mostra de sòl. És el següent:


· Dessequem les mostres de sòl a l’estufa.
·  Preparem vasos de precipitats i embuts, tants com sòls volem analitzar.
·  En cada embut hi posarem un con de paper de filtre.
·  Omplim cada embut amb un volum determinat de sòl, tots el mateix.
·  Pressionem bé el contingut dels embuts.
·  Tirem a cada embut 200 ml d’aigua.
·  Cronometrem el temps que triga a caure la primera gota.
·  Mesurem la quantitat d’aigua que s’ha filtrat.
· Recollim les dades en una taula.


Seguidament segueixo llegint i veig que baix hi ha una taula amb la cual puc apuntar els resultats de la permeabilitat. 

Ja amb les dos taules completades ja puc comparar els resultats


Conclusió:

Com a conclusió de la meva recerca us puc dir que per a saber el percentatge d’aigua que pot tenir una de sòl podem utilitzar diferents mètodes directes, mètodes de laboratori, mètodes geofísics  y mètodes de percepció remota per satèl·lit.

Abans d’acabar us dic que aquelles paraules que estan en negreta crec jo que us poden interessar! Per a acabar us deixo la pàgina que he utilitzat per a saber una manera de comparar la permeabilitat i la porositat de les mostres de sòl.

divendres, 10 de novembre de 2017

'Umbrella designs'

Would you make a 'metal window'? 
- NOOOO!
What property is needed?
- TRANSPARENCY
What would be a good material?
- GLASS

Ok! Now, design an umbrella. What properties are needed? What would be a good material? Label materials and their properties.
Draw you design, make it and prove it! 


dimarts, 7 de novembre de 2017

Visita de treball a l'exposició sobre 'la Col·lectivitat General d'Amposta' al museu de les terres de l'Ebre



La família de fotògrafs Pérez de las Rozas disposa d'un fons format per unes 800.000 imatges de la vida al nostre país durant el segle XX. Dintre el fons, els investigadors van localitzar una sèrie dedicada a les col·lectivitats catalanes creades durant la passada guerra civil i, entre elles, la col·lectivitat general d’Amposta creada de manera conjunta pels sindicats UGT i CNT-FAI. Les fotografies ampostines van ser realitzades el 22 de setembre de 1937, durant la campanya de la sega de l’arròs. A més, al fons fotogràfic familiar es va localitzar una altra fotografia corresponent a les festes majors de 1935, en la que apareixen un nombrós grups de ciutadans al davant de la pilastra dreta d’un punt il·luminat per una munió de bombetes.
L'alumnat de 6t ha realitzat una visita de treball a l'exposició. Per facilitar la feina, per grups s'ha treballat la informació en sis temes:
- Abans de la Guerra Civil.
- Esclat de la Guerra i naixement de la Col·lectivitat.
- La Col·lectivitat General d'Amposta a la premsa anarquista de l'època.
- La Col·lectivitat d'Amposta a través de les fotografies de la família Pérez de Rozas.
- La vida a la Barcelona durant la Guerra Civil a través de les fotografies fetes per la família Pérez de Rozas.
- La memòria que ens ha arribat de la Col·lectivitat General d'Amposta.

En acabar, qui ha volgut, ha deixat un comentari al llibre de visites de l'Exposició.


Les col·lectivitats catalanes, industrials i agrícoles, troben el seu origen en un decret de la Generalitat de 1936 pel qual es permet incautar béns de l’església. A Amposta, l’església és dessacralitzada, las imatges cremades i l’edifici convertit en magatzem de la col·lectivitat.
L’anarquisme català que estava prohibit durant els anys 20 del segle passat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, es legalitzar el 1931 amb la proclamació de la II República Espanyola.  Aquell mateix any, una setmana abans de l’inici de la sega, la CNT-FAI convoca juna vaga que causa pànic entre els propietaris, però que serveix , entre d’altres millores laborals, per establir una jornada laboral de 7 h i mitja.


A la nostra ciutat, el sindicat anarquista està composat per una massa de treballadors analfabets, liderats intel·lectualment per Joan Reverter Noia, lo Canareu. Reverter  s’havia exiliat a França durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i en tornar funda el setmanari El explotado, on reivindica el comunisme llibertari, la fi de l’explotació de l’home per l’home i l’eliminació del capitalisme. Cal tenir en compte que l’estructura de la terra al delta de l’Ebre, amb grans propietaris que contracten milers de jornalers per a la plantada i la sega, és força diferent de l’estructura agrària de la propietat a la resta de Catalunya, caracteritzada per les petites explotacions de caràcter familiar.
En esclatar la Guerra, centenars de voluntaris de la CNT i la UGT deixen Amposta per anar a lluitar al front d’Aragó. ERC, fins aleshores present a la política municipal ampostina, queda fora del  consell municipal i del control de la recent formada col·lectivitat. El mes de novembre del 1936, Joan Reverter és converteix de facto en alcalde. El mes de gener de 1937 el consell legisla sobre l’habitatge municipal, l’educació i la sanitat. D’aquesta manera, al llarg dels mesos, la Col·lectivitat s’estendrà a tots els mitjans de producció (hi destaca la granja) i els serveis. 


Durant la Guerra, arriben a Amposta més de 600 refugiats procedents de  Madrid, fins que en iniciar-se els bombardejos sobre la ciutat, les ampostines i ampostines comencen a marxar a viure al camp.
Durant el maig de 1937 es produeixen a Catalunya lluites internes entre les forces republicanes. Com a conseqüència, el juliol de 1937 hi ha un canvi municipal amb l’aparició de regidors (aleshores anomenats consellers) del  PSUC i, més tard, d’ERC. A partir d’aquell moment. La CNT va perdent pes en el control municipal i passa a tenir un paper secundari.


La col·lectivitat d’Amposta afecta un 10% de la població esdevenint així, juntament amb la del Prat de Llobregat, una de les més importants de Catalunya i un exemple a seguir per les de la resta de l’Estat. La col·lectivitat d’Amposta és anomenada diverses vegades a la premsa anarquista (Solidaritat Obrera, Campo, Umbral, Mujeres Libres...).

dissabte, 4 de novembre de 2017

Cèl·lules com mai les havíem vist


 

Divendres ens va visitar Carina Peyó, mare d'Hèctor qui, coneixedora que a l'aula estàvem treballant 'què és la sang?', va tenir l'amabilitat de venir a l'Escola portant un microscopi òptic dotat d'una càmera que, en connectar-la a l'ordinador, permet visionar les preparacions a través d'un projector.

Gràcies a aquesta bona pensada, l'alumnat de 6t vam poder fer una primera ullada al món de les cèl·lules.


Amb l'observació de cèl·lules d'un tel de ceba, hem pogut diferenciar la membrana del nucli i anomenar 'citoplasma' l'espai que els separa. 

En observar cèl·lules de la sang, ens adonem de les diferències amb les cèl·lules vegetals. Les cèl·lules vegetals, de forma hexagonal, apareixen més grans i amb una membrana cel·lular més gruixuda. Els glòbuls rojos, en canvi, són arrodonits, molt més menuts i nombrosos. La seva petitesa fa que no haguem pogut identificar el nucli amb el nostre microscopi òptic.








dilluns, 30 d’octubre de 2017

Els grups sanguinis. El sistema Rh


A la Segona Guerra Mundial es van 
trobar problemes a l’hora de fer 
transfusions, perquè no  coneixen 
l’existència d’un nou antigen, el Rh,
que són les inicials del simi Macacus 
Rhesus. Hi ha dos tipus de Rh, el positiu
i el negatiu. 
 
Les persones Rh + només poden donar 
sang a les Rh+, però en poden rebre de 
les Rh-. Les persones  Rh- nomes poden 
rebre sang d’una altra persona Rh-.

Les dones embarassades que són del grup Rh- i la seva parella Rh+ han 

d’anar en compte si tenen un segon fill, ja que si el primer fill tenia sang 

del grup Rh+, la mare hauria creat antígens que anirien en contra un segon

fill també Rh+, generant una malaltia hemolítica, és a dir, de la sang. Per 

això és molt important que s’analitzi el grup sanguini.
Joan Benito, 6tA