Exposició al museu de les Terres de l'Ebre

1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta.

Font: La marfanta.com

Activitat d'acompanyament per conèixer el vocabulari específic del text que acompanya l'exposició 1937, quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d'Amposta:

Sistema productiu, col·lectivitat, capitalisme, col·lectivisme, anarquista, consell municipal, comitè, CNT i UGT, Col·lectivitat General d'Amposta, 10% de la població, seccions, mitjans de producció, cooperativa de consum. 

Lectura comprensiva del text que acompanya l'exposició inaugurada al Museu de les terres de l'Ebre:

• Què s'inaugura?
• Què va passar a Catalunya l'estiu de 1936? I a Amposta?
• Com es va organitzar la Col·lectivitat General d'Amposta?

"1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta" és el títol de l’exposició que s’inaugura aquest divendres a les 19:30h al Museu de les Terres de l’Ebre

L’estiu del 1936, a més d’un cop d’estat i l’inici de la Guerra Civil, Catalunya va viure una revolució social única a Europa. El sistema productiu canvià radicalment i les col·lectivitats obreres −industrials o agràries− van aconseguir, durant un temps breu, arraconar el capitalisme.

A la comarca del Montsià i el Delta el triomf del col·lectivisme va ser rotund i la gran transformació de la vida a Amposta, aleshores capital anarquista de les Terres de l’Ebre, fou un capítol especialment important, lloat entre 1937 i 1938 i oblidat a partir de 1939, una vegada perduda la guerra.

El procés de col·lectivització de la capital del Montsià va començar el juliol de 1936 amb la creació del comitè, es desenvolupà a través del consell municipal dirigit per la CNT i la UGT i culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta amb els anarquistes en solitari.

La Col·lectivitat General d’Amposta estava formada per prop de 1.200 persones, procedents d’unes 700 famílies diferents, el 10% de la població. Va ser la més nombrosa de totes les Terres de l’Ebre i proporcionalment la més rellevant de Catalunya. Era dirigida per un comitè de control i estava organitzada en seccions: pagesos (la més important), paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, panaders, fusta, ramaders, economia, abastament, i altres de més secundàries.

Va arribar a instaurar un sou familiar com a pagament, i si un home estava al front de  guerra, el cobrava la dona. La vivenda, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses. L’escolarització era obligatòria i mixta.

Entre les realitzacions més destacades pel que fa als mitjans de producció, cal assenyalar: la granja “Roja i Negra” amb una dotzena d’incubadores elèctriques i 8.000 exemplars de diferents races d’aus de granja, una vaqueria amb una setantena d’animals i una producció d’uns 400 litres de llet al dia, una cooperativa de consum instal·lada a l’església -que es va convertir  en magatzem-, una fàbrica de mosaic i forn de guix, dos forns de pa, etc.

Comunitat de grans del Consol Ferré

A partir d'exemples tractar d'explicar què és una comunitat , concretament, la de grans del Consol Ferré. Provar de fer-ho a través un dibuix i explicant quines actituds, comportaments, maneres de fer... poden ajudar a enfortir la nostra comunitat.

‘Col·lectivitat agrària’ vs ‘comunitat de grans’, semblances i diferències.  

Els delegats de classe expliquen com s’ha desenvolupat la primera reunió del ‘consell comunitari’ amb representants de totes les aules que formen la comunitat de grans, per tractar la decoració del passadís a partir de les nostres idees sobre què significa formar una comunitat.