Visita de treball a l'exposició sobre 'la Col·lectivitat General d'Amposta' al museu de les terres de l'Ebre

La família de fotògrafs Pérez de las Rozas disposa d'un fons format per unes 800.000 imatges de la vida al nostre país durant el segle XX. Dintre el fons, els investigadors van localitzar una sèrie dedicada a les col·lectivitats catalanes creades durant la passada guerra civil i, entre elles, la col·lectivitat general d’Amposta creada de manera conjunta pels sindicats UGT i CNT-FAI. Les fotografies ampostines van ser realitzades el 22 de setembre de 1937, durant la campanya de la sega de l’arròs. A més, al fons fotogràfic familiar es va localitzar una altra fotografia corresponent a les festes majors de 1935, en la que apareixen un nombrós grups de ciutadans al davant de la pilastra dreta d’un punt il·luminat per una munió de bombetes.

L'alumnat de 6t ha realitzat una visita de treball a l'exposició. Per facilitar la feina, per grups s'ha treballat la informació en sis temes:
- Abans de la Guerra Civil.
- Esclat de la Guerra i naixement de la Col·lectivitat.
- La Col·lectivitat General d'Amposta a la premsa anarquista de l'època.
- La Col·lectivitat d'Amposta a través de les fotografies de la família Pérez de Rozas.
- La vida a la Barcelona durant la Guerra Civil a través de les fotografies fetes per la família Pérez de Rozas.
- La memòria que ens ha arribat de la Col·lectivitat General d'Amposta.

En acabar, qui ha volgut, ha deixat un comentari al llibre de visites de l'Exposició.

Les col·lectivitats catalanes, industrials i agrícoles, troben el seu origen en un decret de la Generalitat de 1936 pel qual es permet incautar béns de l’església. A Amposta, l’església és dessacralitzada, las imatges cremades i l’edifici convertit en magatzem de la col·lectivitat.
L’anarquisme català que estava prohibit durant els anys 20 del segle passat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, es legalitzar el 1931 amb la proclamació de la II República Espanyola.  Aquell mateix any, una setmana abans de l’inici de la sega, la CNT-FAI convoca juna vaga que causa pànic entre els propietaris, però que serveix , entre d’altres millores laborals, per establir una jornada laboral de 7 h i mitja.

A la nostra ciutat, el sindicat anarquista està composat per una massa de treballadors analfabets, liderats intel·lectualment per Joan Reverter Noia, lo Canareu. Reverter  s’havia exiliat a França durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i en tornar funda el setmanari El explotado, on reivindica el comunisme llibertari, la fi de l’explotació de l’home per l’home i l’eliminació del capitalisme. Cal tenir en compte que l’estructura de la terra al delta de l’Ebre, amb grans propietaris que contracten milers de jornalers per a la plantada i la sega, és força diferent de l’estructura agrària de la propietat a la resta de Catalunya, caracteritzada per les petites explotacions de caràcter familiar.

En esclatar la Guerra, centenars de voluntaris de la CNT i la UGT deixen Amposta per anar a lluitar al front d’Aragó. ERC, fins aleshores present a la política municipal ampostina, queda fora del  consell municipal i del control de la recent formada col·lectivitat. El mes de novembre del 1936, Joan Reverter és converteix de facto en alcalde. El mes de gener de 1937 el consell legisla sobre l’habitatge municipal, l’educació i la sanitat. D’aquesta manera, al llarg dels mesos, la Col·lectivitat s’estendrà a tots els mitjans de producció (hi destaca la granja) i els serveis. 

Durant la Guerra, arriben a Amposta més de 600 refugiats procedents de  Madrid, fins que en iniciar-se els bombardejos sobre la ciutat, les ampostines i ampostines comencen a marxar a viure al camp.

Durant el maig de 1937 es produeixen a Catalunya lluites internes entre les forces republicanes. Com a conseqüència, el juliol de 1937 hi ha un canvi municipal amb l’aparició de regidors (aleshores anomenats consellers) del  PSUC i, més tard, d’ERC. A partir d’aquell moment. La CNT va perdent pes en el control municipal i passa a tenir un paper secundari.

La col·lectivitat d’Amposta afecta un 10% de la població esdevenint així, juntament amb la del Prat de Llobregat, una de les més importants de Catalunya i un exemple a seguir per les de la resta de l’Estat. La col·lectivitat d’Amposta és anomenada diverses vegades a la premsa anarquista (Solidaritat Obrera, Campo, Umbral, Mujeres Libres...).