No t'oblides de dur la teua capsa d'estiu en tornar a l'Escola, al setembre!
AMB MOLTA IL·LUSIÓ I GANES D'APRENDRE, COMPARTIM AMB TOTS VATROS ELS NOSTRES APRENENTATGES.
dissabte, 17 de juny del 2017
Capsa d'estiu
Comiat
Abans d'acabar el curs hem volgut acomiadar-nos de Jade, Mila, Lorna i Alexandru que, per diversos motius, deixen l'Escola per començar un nou camí.
Totes i tots hem volgut dir la nostra i agrair tot el que han fet per nosaltres. Als quatre els desitgem tot el millor i els convidem a seguir amb nosaltres a través de les entrades del nostre blog.
Una forta abraçada!
Totes i tots hem volgut dir la nostra i agrair tot el que han fet per nosaltres. Als quatre els desitgem tot el millor i els convidem a seguir amb nosaltres a través de les entrades del nostre blog.
Una forta abraçada!
Com podem grabar i penjar els nostres vídeos a Youtube?
Alexandru ens explica de manera molt didàctica com podem grabar un vídeo en pantalla i, en acabar, penjar-lo al Youtube. Una informació molt útil per als nostres Projectes.
Ya puedes leer el número 4 de DIGIVISTA, la revista digital de ciclo superior en lengua castellana.
El número de verano de 2017, lo dedicamos a artículos de opinión escritos por las y los jóvenes redactor@s de DIGIVISTA.
dijous, 15 de juny del 2017
Sortida a la Ràpita
Tal com vam parlar en assemblea, el dijous 15 de juny vam fer la sortida en bici a Sant Carles: visita al Museu de la Mar de l'Ebre per descubrir el nostre 'objecte xerraire', bany a la platja del Pipi, dinar 'de luxe' al parc de Garbí i, a la tornada, banyet al canal. Afortunadament, la climatología va ser benigna amb nosaltres.
Ara bé, costa decidir què va ser més divertit, si prendre el bany al mar o al canalet de la Ràpita, de tornada. Jutgeu vosaltres mateixos observant les imatges d'aquí sota:
divendres, 9 de juny del 2017
Fem de guies del museu de la Mar de l'Ebre
Imagina que ets el guia del museu de la Mar de l'Ebre i que al teu davant tens un grup de visitants al qual has d'informar. Memoritza el text que apareix a sota per tal de saber el que has de dir.
EL
MUSEU DE LA MAR DE L'EBRE
Què
és el museu de la Mar de l'Ebre?
Era
l'antic edifici d'oficines i tallers de la Reial Companyia de
Canalització de l'Ebre. Avui, el museu de la mar de l'Ebre ensenya
els àmbits marins, peixos i els canvis de la costa durant la
història, des d'Hospitalet de l'Infant a Alcanar.
Estarà
obert el dijous 15 de juny? A quina hora?
Si,
estarà obert a partir de les 11 del matí.
Quin
tipus d'objectes podrem trobar?
A
la primera planta hi ha dues exposicions permanents 'La mar de
l'Ebre: del Cap de Terme a Sòl de Riu' i 'Terra de pescadors i
mariners'. En aquestes exposicions trobarem peixos dissecats, la
col·lecció malacològica (és a dir, de petxines) de Joan Brunet,
i moltes coses de l'antiguitat que s'han trobat al fons del mar.
També, eines que utilitzaven els pescadors i els mariners.
Quina
classe d'informació trobarem al Museu?
Més
informació sobre el mar de la que sabem nosaltres. Com per exemple,
informació sobre grups biològics marins,
sobre els ambients marins, sobre la importància geoestratègica de
la costa de l'Ebre al llarg de la història i, també un àudio-visual
sobre els perills que corren els navegants per la costa de l'Ebre.divendres, 2 de juny del 2017
Alguns dels continguts treballats durant el tercer trimestre
PRESENTACIONS A L’ESCOLA A CÀRREC D’EXPERTS
LLENGUA CATALANA
− Afectivitat i sexualitat. Contes sobre la
diversitat familiar Tots nosaltres, pel grup d'animació 'Fes-t'ho com vulguis'.
− Conferència a càrrec de la dietista Sara Lapeira. Què podem menjar per esmorzar? Relacionar la ingesta desucre amb
els residus que generen els productes elaborats que el porten.
SORTIDES
Visita a exposició SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT
'Dona la volta. Del residu al recurs' instal·lada a l'auditori de les
Fires: 5 grups de 5 persones per
treballar cadascun dels elements informatius (temes: paper, vidre, plàstic,
matèria orgànica i resta; després, al parc dels Xiribecs, 5 grups nous formats
per una persona decada grup anterior per compartir la informació i treure'n
conclusions. En acabar, a la classe, reflexió
sobre la sortida:
·
Per què aquest títol?
·
Quin beneficien treus tu de 'donar la volta' a la
situació?
·
L'exposició et suggereixalguna idea per a la festa
del Residu Zero?
Teatre en
anglès: Robin Hood
Jornades Esportives
Apasa (dedicades al futbol) . Dintre el projecte
d’escola Patis
compartits amb el centre l'Àngel. Contextualització i realització
de l’activitat.
Sortida en bicicleta a Sant Carles de la Ràpita: Museu de la Mar de l'Ebre i Platja de Garbí.
PROJECTES
Separem
Organització Festa Reduïm, Separem, Reutilitzem.. Assemblea. Comissions
(presentació Capgrossa, publicitat i tallers/activitats) i divisió en
sub-grups. Preparació per comissions de la Festa. Tallers, paradetes, presentació de la
Capgrossa.
Valoració reflexiva de la festa
del 'separem, reduïm, reutilitzem".Correcció lingüística.
Apadrinament lector: pic-nic literari.
Páginas amarillas: entre les aules de 5t i 6t.
Digivista: artícle d’opinió amb il·lustració pròpia.
Contes de la Capgrossa: redacció, presentació a les aules, pressupost per
a la impressió...
FESTES
Sant Jordi:
Mural de Sant Jordi per a la parada de l’AMPA. Inauguració de ‘Lo
balconet de lectura’. Preparació i presentació de contes de la Capgrossa a les
aules.
Festa 'Reduïm-Separem-Reutilitzem' per a tota l'Escola: presentación de la Capgrossa, paradetes i jocs per a tota l'Escola.
DINÀMIQUES
·
Convivència
·
Treball
cooperatiu
·
Aprendre a aprendre
·
Assemblees i treball per comissions: Festa Residu Zero, Digivista i preparació sortida en bicicleta a Sant Carles de la Ràpita.
·
MEDI
Projecte ‘Separem’
-Presentació dels
contes de la Capgrossa i Festa 'Reduïm-Separem-Reutilitzem'.
Natural
− Introducció al plànol. Els punts de vista.Els
objectes canvien de mida segons la distància: la perspectiva. Interpretem
plànols d’espais que ens sons propers i d’espais inventats.
− Els mapes. Llistem, individualment, tots els
elements del paisatge quepodrem veure durant un trajecte d'Amposta a Sant
Carles de la Ràpita.Fem grups de tres i ampliem la llista. Canvien tots de
grups i ampliem el llistat encara més, si és possible. Canviem tots de grup i
decidim quins dels elements anotats tenen un origine humà i quin són naturals. Discutim
els dubtes. Canviem de grups i anotem quins elements de les llistes sortiran a
un mapa i quins no. Decidim un criteri per dir si un determinat element sortirà
al mapa o no. Les respostes donades pelsgrups són:
- Depèn de l'experiència que tenim en llegir mapes i el sentit comú que ens farà decidir si un element ha de sortir o no.
- Al mapa sortirà allò que és important per a molts, tot i que no a tots els mapes sortirà el mateix.
- Al mapa sortirà el que ens ajuda aorientar-nos i a dir on som.
- Depèn de l'alçada a que ens posem perfer el mapa, quan més amunts sortiran menys detalls.
− Quina diferència hi ha entre un plànol i un mapa?
- Plànols: donen instruccions per fer una construcció; representen una zona reduïda; et permeten conèixer un trajecte; donen més detalls...
- Mapes: situen elsllocs; representen una àrea gran; et permeten conèixer un trajecte.. La diferència principal està en l'escala a què traballem. Trobem una definició d'escala: representar un element que existeix en la realitat a diferent mida, però respectant les proporcions de l'original.
−
Punts
cardinals. La posició relativa del sol al cel en funció de l'hora del dia
llegida a través de l'ombra d'un trespeus al pati. Representació dels resultats
en un gràfic utilitzant un full de càlcul. Base d'orientació. Com canviarà la
llargada de l'ombra enfunció de l'estació i per quin motiu?
−
Treball
amb ombres. Què observem?
Si canviem l'angle d'inclinació,l'ombra es fa gran o menuda.
- Si canviem la distància de la llum al'objecte, l'ombra es fa més gran o més menuda.
- Si il·lumineml'objecte verticalment, l'ombra que es veu pren la forma de la part superior del'objecte.
- Quan il·luminem un objecte apareix una zona d'ombra i una de penombra, més prima, al voltant.
Social
Presentacions de personatges històrics relacionats
amb la Guerra Civil.
MATEMÀTIQUES
Resolució de problemes:
−
Enigmes matemàtics:
resolució individual i en grups cooperatius.
−
Resolució de problemes: treball en grups cooperatius.
estratègies.
Càlcul:
−
Càlcul mental: estratègies
de resolució individuals i en grups
cooperatius.
−
Algoritmes de la restaportant-ne
amb números decimals.
−
Pressupost per imprimir els
comptes de la Capgrossa.
−
Càlcul de distància sobre mapa utilitzant escales
gràfiques i numèriques.
−
Càlculs de quan tardarem en bici en anar a la
Ràpita, segons amb lavelocitat a què pedalem (5,5 km/h, 11 km/h o 2,5 km/h)
Geometria
− Lectura de plànols d'espais reduïts, però no
coneguts. Construcció de maquetes. Identificar a quin plànol correspon cada
maqueta. Què hem detenir en compte a l'hora de llegir un plànol/mapa? Orientar
el mapa al nord; comparar la distribució dels elements a la realitat o maqueta
ambels elements que apareixen al plànol.
− Mesura i construcció d’angles i línes paral·leles i
perpendiculars utitlitzant el transportador, l’escaire i el cartabó.
Relacions
− Treballem a escala. Representem figures
geomètriques a diferent escala 1.2, 1.3, 1:5, 5:1...
− Figures geomètriques a escala. Veure que el
perímetre augmenta enproporció aritmètica a l'escala utilitzada. Quan engrandim
una figura de manera proporcional, existeix una relació entre el perímetre de
la figura i el de la mateixa figura a
escala. Simultipliquem el perímetre de la figura inicial per l'escala utilitzada,
el resultat serà el perímetre de la figura final. En canvi, la relació amb la
superfícies és exponencial.
−
Relacions
geomètriques (línials) i geomètriques (exponencials)
−
Representar
el creixement i desenvolupament de cadascú a partir de la informació que
apareix al llibre de salut.
−
Representació
de dades digitals en un gràfic utilitzant un full de càlcul.
Mesura
−
Col·locar objectes
en el plànol d'acord amblles mides.
−
Representar un objecte de la classe en perspectiva.
Prendre mesures del'element en centímetres. Passar-les a escala 1:10. Construir
lamaqueta de l'objecte a escala.
Lectura:
−
30’ de
lectura diària.
Projecte
‘Apadrinament lector’
Picnic literari al
parc dels Xiribecs.
Valoració activitat
apadrinament: parelles i grups de quatre. Tota laclasse. Aspectes que han sortir
bé i aspectes a millorar.
Ortografia
−
Quadernets editorial Text62
Tipologies
textuals:
-
El
conte: introducció, nus i desenllaç. Registre apropiat a l’edat del
destinatari.
-
Narració:
'quina sort!'. Relatar quines han estat les
experiències personals més afortunades i més desgraciades que es recorden.
Grups d'escriptura: contes de la Capgrossa
Taller d’escritpura
Correcció col·lectiva textos:
coherència, cohesió.
Revisió de la coherència,
morfosintaxi, lèxic de textos explicatius del procés
d'estampació.
Jocs de
llengua
LLENGUA CASTELLANA
Proyecto ‘Digivista’
Digivista. Article d'opinió.
Organització del treball segons model, per parelles. Información y redactado.
Lectura comprensiva
Preparació del
vocabulari a partir de la lectura d’un article sobre la representació del
planeta en mapes.
Escritura
Ortografia
Dictados preparados.
TALLERS
− Mural de Sant Jordi per a l'AMPA
− Estampació de samarretes: colors bàsics i barreges
segons proporcionsfer obtenir els secundaris. Com aplicar el color (pintura + oli
dellinasa + pinzell remullat en dissolvent). Estampació sobre lessamarretes ben
tibades. Nteja del pinzell (en paper, dissolvent i aiguaamb sabó)
− Valoració de les activitats d'estampació.
−
Manualitats ecològiques
−
Fem el nostre nom en tres dimensions, per
presentar-nos a Naoufal.
− Dibuix geomètric en perspectiva (a mà alçada):
projecció axonomètrica,projecció cònica frontal i perspectiva cavallera.
−
Escaire,
cartabó i transportador. Dibuixar línies paral·leles. Dibuixar angles d'una
mesura donada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)