Manolo
Arrufat participa en grup de recerca, format per vuit persones, que es dedica a
registrar la natura del nostre territori. Fins avui, aquest grup de recerca ha publicat
vuit llibres.
El
senyor Arrufat va aprendre sobre les plantes gràcies al seu pare, però
sobretot, de manera auto-didàcta. De la botànica, li interessa en especial la
manera en què les persones utilitzem les plantes com aliment, com a medecines, com
a matèria primera per a fer vestits i estris, etc. La branca de la ciència que
estudia l’aprofitament humà de les plantes s’anomena etnobotànica.
A la
tardor, època en què vam fer la visita a la serra de Cardó, els arbustos amb
fruit són els que criden més l’atenció de l’excursionista.
Els ARBUSTOS es diferencien dels ARBRES en què mentre que els últims
només tenen un peu, els primers en tenen diversos:
ARBUSTOS
|
ARBRES
|
Arboç (arborcer). El fruit és comestible i
se’n extrau licor i s’obtenen melmelades.
Boix. Fusta dura bona per fer
culleres i motllos per a joieria.
Cirerer de pastor. El fruit és comestible i l’arbust
melífer, és a dir, les flors són visitades per les abelles i en fan mel.
Matapoll. Compte, el seu fruit és verinós!
Cepell (bruc).
Grèvol. Protegit per la llei, tot
i que el seu
fruit és molt verinós.
Gessamí silvestre. Compte, el seu fruit és
verinós!
Ginebre
Càdec. Dels seus fruit s’obté
licor.
|
Lledoner. El fruit és comestible. La
seva fusta s’usava per fer forques, gaiatos i altres objectes.
Figuera. La seva fusta és tova i fa
mal cremar.
|
Els BOLETS són uns altres fruits de la
tardor de la serra de Cardó. Els bolets s’alimenten de la matèria orgànica del
bosc.
Els xampinyons de bosc són comestibles i
tenen olor d’anís. No tenen volva al voltant del peu i les làmines de sota el
barret són de color.
La farinosa i l’amanita són exemples de bolets tòxics.
Es reconèixent per tenir volva al voltant del peu i làmines de color blanc.
La natura és molt
soferta i no es queixa mai, però
ens ho dona tot: aire, fruits, fusta,... Si els humans la destruïm, estem
destruint el nostre tresor.
Manolo
Arrufat,
19 d’octubre de 2017
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada